CONCLUSIONS FINALS

Una vegada finalitzat el període de pràctiques a l’escola Lestonnac puc afirmar que acabo amb ganes de més. Ha sigut una experiència molt enriquidora on he pogut aprendre d’una gran professional amb molta experiència en el camp. Ella m’ha guiat en el meu aprenentatge i m’ha donat la possibilitat de viure moltes de les situacions possibles que engloba la tasca del psicopedagog, com ara: reunions amb l’EAP, entrevistes amb pares, observacions i intervencions en reeducacions, observacions en aules, assessorament a mestres, reunions amb psiquiatres,etc.

L’escola  Lestonnac opta per un model col·laboratiu i constructiu d’assessorament educatiu el qual té una finalitat preventiva. L’assessora construeix un context en col·laboració amb la resta d’agents implicats amb qui estableix un nivell de complicitat que tindrà l’objectiu final d’aconseguir gradualment l’autonomia dels professors que els permetrà fer front als problemes presents i als futurs. L’assessora ha establert un clima de confiança i respecte amb l’equip docent i a motivat la implicació de tots ells en l’atenció a la diversitat d’alumnes que tenen.

En un principi el pla d’intervenció dissenyat es centrava en la valoració de la competència comunicativa de dos alumnes de cicle inicial amb necessitats educatives especials i amb greus dificultats comunicatives i de parla, així com en la seva posterior reeducació, tenint com a objectius principals el treball del llenguatge oral i el desenvolupament de la consciència fonològica. Tot i això, per circumstàncies alienes no ha estat  possible treballar amb aquests dos alumnes degut a que un d'ells encara no ha vingut a l'escola des de setembre i l'altre marxava al Pakistan al començament del període de pràctiques. De manera que, el projecte de Practicum, l'he reorientat i ha  anat destinat a treballar la competència oral de dos alumnes d'educació infantil (P4) amb greus problemes de llenguatge. Aquest canvi de subjectes m’ha suposat dificultats diverses: com ara refer tot el material que havia preparat, redissenyar les activitats plantejades ja que el nivell dels alumnes de cicle inicial és molt diferent als subjectes de la meva intervenció,els quals tenen un nivell de llenguatge d’un nen de 2 anys. El fet de centrar-me en nens tant petits amb el nivell citat, ha fet que no pugui treballar la consciència fonològica en si mateixa, com tenia pensat en un principi, sinó els inicis d’aquesta com aprendre a escoltar i a parlar.

A més, les patologies neuronals i de desenvolupament de la nena i el fet de no tenir encara un diagnòstic clar d’en H.,que està en estudi, ha sigut un repte per plantejar les activitats i fer que vagin avançant a nivell oral. Els avenços han estat molt lents i cal continuar treballant en la mateixa línia per veure els resultats a llarg termini.

Tot i això, al llarg de les intervencions realitzades amb els alumnes m’he anat adequant a les seves necessitats modificant activitats, temps i material. I fent una valoració del procés seguit penso que ha estat satisfactori. Cal continuar treballant en la mateixa línia amb paciència i tenacitat.

Per acabar, comentar que he après molt d’una escola tan “particular” on cada dia ha sigut una aventura a superar. Em quedo amb la idea que els nens són nens, siguin d’on siguin i independentment de la problemàtica que tinguin, i necessiten el nostre suport.  I que cal treballar amb il·lusió i sobretot amb sentit de l’humor!

Intervenció : Avaluació del procés i plantejament de la seva continuïtat

Subjectes: Tutora de l’alumnat.

Psicopedagoga del centre

Serveis externs: Mestra  d’Educació Especial de CREE del CEE  Can Barriga, Badalona.

Objectius:

-       Avaluar l’evolució dels alumnes en l’àmbit de la competència verbal i la consciència fonològica.

-       Valorar la necessitat de donar continuïtat a la feina realitzada.

Descripció del treball:

Per  tal d’avaluar el treball realitzat amb els dos alumnes durant aquest període de pràctiques, ens reunim la  Teresa, psicopedagoga del centre, i jo  a fi de parlar de la feina realitzada, dels avenços assolits i de la possibilitat de continuar el projecte de treball iniciat.

Les conclusions a les que arribem  són les següents:

-  La N., degut als seus problemes neuronals  i el retràs global de desenvolupament que presenta, avança molt lentament. Ha millorat a l’hora d’expressar frases fetes treballades ( Ex.: Estic contenta/ trista.., Em dic...), tot i això estem d’acord que si això no es continua treballant de manera repetitiva es perdrà.

-  En H. està en estudi. En el temps de pràctiques s’ha començat a fer l’estudi de l’alumne alhora que se li feia la reeducació corresponent. El nen és capaç de repetir frases fetes, tot i que encara no ha assolit el vocabulari treballat. Pensem que pot tenir algun problema neurològic.

En conclusió, els avenços dels dos alumnes són molt lents. Tot i que es veuen petites millores, cal seguir treballant dia a dia per no perdre el que han assolit.

Valorem positivament el tipus de sessió realitzada així com la metodologia i el material emprat.

Seguidament, tenim una reunió amb la tutora dels alumnes, la mestra d’educació especial de CREE del CEE  Can Barriga, la psicopedagoga del centre i jo. En aquesta reunió es valora el treball realitzat per part de totes i la viabilitat/necessitat del seu seguiment.

Es fa una valoració positiva del treball realitzat en tots els àmbits i per tant es considera adequat seguir treballant en la mateixa línia. A continuació es reparteixen tasques a fer, la psicopedagoga del centre a més de treballar l’expressió oral amb la N., com fins ara, treballarà la motricitat fina i l’atenció.

Avaluació:

El grau de satisfacció de l’avaluació realitzada és bo. S’ha fet una valoració positiva del treball realitzat i les reunions fetes han sigut molt útils i significatives. El treball interdisciplinar ha estat molt ric, pel fet que cadascú ha aportat des de la seva visió la millor manera d’ajudar als alumnes, arribant a un consens.

Tot i això, també cal destacar que els avenços han estat molt pocs, encara que es considera que s’està treballant en una bona línia. Degut a això no s’ha considerat convenient passar als alumnes cap tipus de prova, ja que els resultats haguessin estat molt similars als fets inicialment.

Observacions personals:

No ha estat possible fer entrevistes amb les famílies per parlar dels avenços dels alumnes. S’ha considerat que els  avenços encara són poc rellevants i que es requereix més temps per poder obtenir un resultat significatiu, tot i que s’està treballant en una bona línia.

Observació: Reeducació alumna 3r. ESO

L’alumna R. presenta necessitats educatives especials vinculades a dificultats emocionals, relacionades amb un trastorn adaptatiu i un dèficit d’atenció, que repercuteixen de manera negativa en el seu procés de desenvolupament personal i social.

És una nena que li costa molt està a l’aula sense tenir conductes disruptives. Constantment fa rebequeries, perd el control i es posa agressiva tant amb els companys com amb els mestres. Per aquest motiu, tres dies a la setmana, desprès del pati, rep atenció individualitzada per part de la Teresa. En aquestes sessions treballen sobretot la part emocional de la nena, així com continguts bàsics ( llegir,escriure, etc.)

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Seguiment del Csmij des del curs 06-07, encara que de forma irregular, doncs la família es resisteix a dur-la al servei i a donar-li la medicació recomanada per la psiquiatra. El diagnòstic és de Dèficit d’atenció i trastorn adaptatiu.

- Seguiment psicològica de Proinfància des de final del curs 2008-09, té l’alta. Aquest curs s’està treballant perquè torni a rebre aquesta atenció.

SESSIÓ 

o Durada de la sessió: 1 hora

o Material utilitzat: llibreta.

o Descripció de la sessió:

Per començar la sessió la Teresa pregunta a l’alumna sobre com està, com ha anat el dia... Seguidament, la psicopedagoga divideix la sessió en dues parts. Durant la primera part treballen continguts, en aquest cas fan un dictat. L’objectiu és que la nena acabi la ESO amb uns coneixements mínims que li permetin viure en societat, i és el que l’especialista reforça des d’aquest espai. Alhora que treballen l’escriptura, la psicopedagoga aprofita que la nena no té tolerància a la frustració per ensenyar-li estratègies d’autocontrol, per poder parar abans de “descontrolar-se”, ja que quan no li surt alguna cosa perd el control, crida i es posa agressiva.

Durant la segona part, treballen més la part emocional, concretament l’autoestima. Fan una activitat en la llibreta on l’alumna ha de fer un llistat de les coses que li surten bé i les que no. Aprofiten l’activitat per anar parlant de cada cosa que posa. La nena troba moltes coses que no sap fer però li costa trobar les que fa sap fer bé, per això la Teresa l’ajuda, fent-li preguntes i reconduint-la, a adonar-se de les moltes coses que sap fer.

o Valoració personal

M’agrada molt que la psicopedagoga rebi a l’alumna amb un “com estàs?”, crec que és essencial transmetre que ell/ella ens importa i ens interessa el que li passi. 

Tot i que aquesta alumna és molt difícil de portar, la Teresa ho fa prou bé, li marca molt els límits, intentant reconduir les situacions negociant i/o amb altres estratègies. El fet que sigui la seva referent des de que la nena va entrar a l’escola crec que és un aspecte molt important que fa que s’hagi creat un vincle molt fort i que permet exigir-li amb confiança i reconduir-la més fàcilment. Això afavoreix alhora de treballar l’autoestima, ja que la nena s’obre més i exterioritza amb més facilitat els seus sentiments.

M’ha semblat interessant aprofitar una feina habitual de classe (un dictat) per treballar estratègies d’autocontrol, ja que sovint a l’aula li passa i no sap fer-ho. Segons el que he vist, crec que a l’aula li estan exigint un nivell que no té i això sumat als problemes emocionals que té fa que es frustri ràpidament i que cridi l’atenció de la manera més exagerada possible. Tot i tenir matèries adaptades, encara hi ha algunes com religió ( va ser la feina que jo vaig veure) que li demanen exercicis que no és capaç.

Observació: Reeducació Alumne Educació Infantil + Alumne Cicle Inicial

INFORMACIÓ 

M. Alumne educació Infantil

L’alumne M. presenta un retard evolutiu i unes dificultats en els diverses àrees maduratives, especialment les comunicatives i de parlar, que estan condicionant el seu procés d’aprenentatge escolar i personal -social. Encara no hi ha diagnòstic clar, encara que en un principi es va valorar la possibilitat que fos un TEA, els diferents professionals que intervenen ( psicopedagoga del centre, Suport CREE, atenció logopèdica i EAP)estan d’acord que és un nen que comença a voler comunicar-se amb els demés i a interessar-se pel món que l’envolta, però que mostra unes dificultats importants en simbolització ( llenguatge, joc, dibuix) que estan interferint en el seu procés.

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Assessorament del programa CREE del CEE Can Barriga de Badalona.

- Rep tractament psicològic i reeducació de psicomotricitat i logopèdia per part del Programa ProInfància de la Caixa, dins del propi centre escolar.

Aspectes mèdics:

- Derivat al servei de neurologia. Exploració pendent.

P. Alumne Cicle Inicial

Nen amb necessitats educatives especials derivades d’un retard del desenvolupament així com de dificultats de comunicació i relació. Mostra un nivell baix en els diferents aspectes maduratius ( autonomia, parla, motricitat, comprensió i raonament) que esta condicionant el seu procés d’aprenentatge escolar i personal -social. 

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Assessorament del programa CREE del CEE Can Barriga de Badalona.

Aspectes mèdics:

- Derivat al servei de neurologia. Exploració pendent.

SESSIÓ 

o Durada de la sessió: 20 minuts

o Material utilitzat: conte, flaschcards de parts del cos i plastilina.

o Descripció de la sessió:

La sessió comença explicant un conte, amb el qual treballen el vocabulari dels colors. La psicopedagoga explica a poc a poc, posant molta èmfasi en la pronuncia dels noms dels colors. Mentre explica, els va preguntant com es diuen cadascun dels colors. Pregunta una vegada a cada nen. 

Seguidament, la psicopedagoga treu unes flaschcards de parts del cos, les posa cap per avall i cada vegada un ha de girar una targeta i dir el nom, si el diu bé se la pot quedar.

Finalment, acaben la sessió treballant la psicomotricitat fina. La psicopedagoga dona un tros de plastilina a cadascú, i els indica que han de fer boletes petites utilitzant nomes el dit gros i l’índex.

L’M. té moltes dificultats en la pronuncia dels sons, de manera que la psicopedagoga li remarca molt els sons i li fa picar les paraules per síl·labes alhora que les pronuncia. 

En P., en canvi pronuncia millor però és molt dispers, cal centrar-li constantment l’atenció en el que està fent i marcar-li molt els límits. La psicopedagoga s’asseu entre mig dels dos per poder controlar-los en tot moment.

Els dos nens mostren moltes dificultats alhora de retenir la informació treballada.

o Valoració personal

La psicopedagoga en tot moment controla la situació i té una gran capacitat per reconduir els alumnes quan aquests es dispersen. Em sembla ideal que la reeducació tingui una durada de 20 minuts, ja que és el temps de concentració òptim que aquests nens poden aguantar. El canvi d’activitats fa que els nens estiguin motivats i els cridi l’atenció.

Els tipus d’activitats em semblen adequades a les necessitats i edats dels alumnes.

Observació: Alumne nouvingut 5è de primària

Els dilluns a les 9h la psicopedagoga es dedica a l’estudi d’alumnes. Avui, la Teresa passa uns tests psicològics a un alumne de 5è de primària. Li pregunto sobre els antecedents del nen i el tipus de demanda feta per la tutora, informació que a continuació us exposo:

DESCRIPCIÓ DEL CAS “ Alumne nouvingut amb dificultats d’aprenentatge”

Inici de la demanda

Nen paquistanès nouvingut de 4t de primària, fa un any que està aquí. Va a l’aula d’acollida tres vegades per setmana. La tutora li ha passat un full de demanda a la psicopedagoga perquè, segons ella, el nen mostra dificultats d’aprenentatge, ja que no avança a nivell de continguts, segons ella “està estancat”.

Pla d’intervenció

La demanda es va concretar en els següents passos:

1. Entrevista entre la tutora, la psicopedagoga i la mestra de l’aula d’acollida.

La tutora posa de relleu les dificultats d’aprenentatge que mostra l’alumne. Tot i això la mestra de l’aula d’acollida opina que en aquest any que porta en el centre i en el país, ha evolucionat molt, se’l veu content, té amics i ha ampliat força el seu vocabulari. 

A partir del que m’explica la Teresa ( jo no estava en aquesta reunió), observo opinions contraposades entre la tutora i la mestra de l’aula d’acollida.

2. Observació a l’aula ordinària. L’observació a l’aula ordinària es realitza dies previs a la meva estada en el centre.

3. Entrevista amb els pares. No es realitza cap entrevista amb els pares. Tot i que considero que hagués estat interessant per conèixer més el context familiar, els hàbits d’estudi, l’ajuda que rep el nen a casa, el tipus de relacions que tenen entre els diferents membres de la família,etc.

4. Tests psicològics:

La Teresa, com a psicopedagoga del centre, li fa una valoració que consta d’un test de llenguatge no verbal [1] per tal de veure el seu coeficient d’intel·ligència i el dibuix d’una figura humana que el nen ha de realitzar. El resultat és un coeficient de 98, una mica justet, segons m’explica. Conclouen que és un nen immadur per l’edat que té però descarten que tingui alguna patologia greu. Seguidament la Teresa elabora un informe amb els resultats que li passa tant a la tutora com a la mestra d’acollida.

Propostes de treball

Es decideix continuar treballant com fins ara. L’alumne continuarà anant a l’aula d’acollida on treballaran vocabulari i estructures bàsiques de frases. Se li donarà temps perquè vagi madurant. Quan acabi el trimestre faran una reunió per tal de parlar de la seva evolució.

[1] Toni 2.Test Inteligencia No verbal. Apreciación de la habilidad cognitiva sin influencia del lenguaje. Ed. Publicaciones de Psicologia Aplicada. TEA Ediciones, S.A

Normativa i legislació

CURRÍCULUM

LLEI

· Llei d’ Educació de Catalunya (LEC), 12/2009, de 10 de juliol.

DECRETS

· Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb NEE.

· Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, el Decret 181/2008.

· Decret 142/2007, el Decret 143/2007 i el Decret 142/2008, pels quals s’estableixen l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, dels ensenyaments de l’educació primària, de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.

· Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

· Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

ORDRE

· Ordre EDU/295/2008 i ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació primària i secundària obligatòria.

· Ordre DU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil

· Ordre ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

RESOLUCIONS

· Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013. Document: Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

· Resolució de 21 de juny de 2013.Documents per a l’organització i gestió de centres per al curs 2013-14. 

· Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

· Resolució de 20 de febrer de 2012, de Ia Direcció General d’Educació lnfantil i Primària, que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació I assessorament psicopedagògic (EAP), per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives especifiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013

· Resolució juny de 2008, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'ensenyament secundari

· Resolució EDU/3445/2009, de 2 de desembre, per la qual es regula la convocatòria anual de les proves per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a l’alumnat que no l’hagi obtingut en finalitzar l’etapa esmentada.

Llibre: Per què em costa tant aprendre?

És un llibre per a pares i mestres sobre els trastorns d’aprenentatge, escrit amb un llenguatge entenedor i senzill per la Doctora Anna Sans Fitó, neuropediatre de la Unitat de trastorns de l’aprenentatge (UTAE) de l’hospital Sant Joan de Déu.

Ens apropa als problemes d’aprenentatge, proporcionant pautes concretes per a detectar, diagnosticar i tractar a nens/es i joves amb dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció (TDAH), trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), sindrome d’Asperger (SA), trastorn de desenvolupament del llenguatge (TDL) i discalculia.

En el meu cas, on amb els subjectes de la meva intervenció he de treballar la competència lingüística, m’ha proporcionat una visió general del desenvolupament del llenguatge detallat per mesos i anys, així com una visió dels principals trastorns de la parla i del llenguatge, les causes i les possibles intervencions i pronòstic.

És un llibre que m’ha estat molt útil per a la meva intervenció i penso que és una eina de consulta  que molt adequada per qualsevol psicopedagog.