CONCLUSIONS FINALS

Una vegada finalitzat el període de pràctiques a l’escola Lestonnac puc afirmar que acabo amb ganes de més. Ha sigut una experiència molt enriquidora on he pogut aprendre d’una gran professional amb molta experiència en el camp. Ella m’ha guiat en el meu aprenentatge i m’ha donat la possibilitat de viure moltes de les situacions possibles que engloba la tasca del psicopedagog, com ara: reunions amb l’EAP, entrevistes amb pares, observacions i intervencions en reeducacions, observacions en aules, assessorament a mestres, reunions amb psiquiatres,etc.

L’escola  Lestonnac opta per un model col·laboratiu i constructiu d’assessorament educatiu el qual té una finalitat preventiva. L’assessora construeix un context en col·laboració amb la resta d’agents implicats amb qui estableix un nivell de complicitat que tindrà l’objectiu final d’aconseguir gradualment l’autonomia dels professors que els permetrà fer front als problemes presents i als futurs. L’assessora ha establert un clima de confiança i respecte amb l’equip docent i a motivat la implicació de tots ells en l’atenció a la diversitat d’alumnes que tenen.

En un principi el pla d’intervenció dissenyat es centrava en la valoració de la competència comunicativa de dos alumnes de cicle inicial amb necessitats educatives especials i amb greus dificultats comunicatives i de parla, així com en la seva posterior reeducació, tenint com a objectius principals el treball del llenguatge oral i el desenvolupament de la consciència fonològica. Tot i això, per circumstàncies alienes no ha estat  possible treballar amb aquests dos alumnes degut a que un d'ells encara no ha vingut a l'escola des de setembre i l'altre marxava al Pakistan al començament del període de pràctiques. De manera que, el projecte de Practicum, l'he reorientat i ha  anat destinat a treballar la competència oral de dos alumnes d'educació infantil (P4) amb greus problemes de llenguatge. Aquest canvi de subjectes m’ha suposat dificultats diverses: com ara refer tot el material que havia preparat, redissenyar les activitats plantejades ja que el nivell dels alumnes de cicle inicial és molt diferent als subjectes de la meva intervenció,els quals tenen un nivell de llenguatge d’un nen de 2 anys. El fet de centrar-me en nens tant petits amb el nivell citat, ha fet que no pugui treballar la consciència fonològica en si mateixa, com tenia pensat en un principi, sinó els inicis d’aquesta com aprendre a escoltar i a parlar.

A més, les patologies neuronals i de desenvolupament de la nena i el fet de no tenir encara un diagnòstic clar d’en H.,que està en estudi, ha sigut un repte per plantejar les activitats i fer que vagin avançant a nivell oral. Els avenços han estat molt lents i cal continuar treballant en la mateixa línia per veure els resultats a llarg termini.

Tot i això, al llarg de les intervencions realitzades amb els alumnes m’he anat adequant a les seves necessitats modificant activitats, temps i material. I fent una valoració del procés seguit penso que ha estat satisfactori. Cal continuar treballant en la mateixa línia amb paciència i tenacitat.

Per acabar, comentar que he après molt d’una escola tan “particular” on cada dia ha sigut una aventura a superar. Em quedo amb la idea que els nens són nens, siguin d’on siguin i independentment de la problemàtica que tinguin, i necessiten el nostre suport.  I que cal treballar amb il·lusió i sobretot amb sentit de l’humor!