CONCLUSIONS FINALS

Una vegada finalitzat el període de pràctiques a l’escola Lestonnac puc afirmar que acabo amb ganes de més. Ha sigut una experiència molt enriquidora on he pogut aprendre d’una gran professional amb molta experiència en el camp. Ella m’ha guiat en el meu aprenentatge i m’ha donat la possibilitat de viure moltes de les situacions possibles que engloba la tasca del psicopedagog, com ara: reunions amb l’EAP, entrevistes amb pares, observacions i intervencions en reeducacions, observacions en aules, assessorament a mestres, reunions amb psiquiatres,etc.

L’escola  Lestonnac opta per un model col·laboratiu i constructiu d’assessorament educatiu el qual té una finalitat preventiva. L’assessora construeix un context en col·laboració amb la resta d’agents implicats amb qui estableix un nivell de complicitat que tindrà l’objectiu final d’aconseguir gradualment l’autonomia dels professors que els permetrà fer front als problemes presents i als futurs. L’assessora ha establert un clima de confiança i respecte amb l’equip docent i a motivat la implicació de tots ells en l’atenció a la diversitat d’alumnes que tenen.

En un principi el pla d’intervenció dissenyat es centrava en la valoració de la competència comunicativa de dos alumnes de cicle inicial amb necessitats educatives especials i amb greus dificultats comunicatives i de parla, així com en la seva posterior reeducació, tenint com a objectius principals el treball del llenguatge oral i el desenvolupament de la consciència fonològica. Tot i això, per circumstàncies alienes no ha estat  possible treballar amb aquests dos alumnes degut a que un d'ells encara no ha vingut a l'escola des de setembre i l'altre marxava al Pakistan al començament del període de pràctiques. De manera que, el projecte de Practicum, l'he reorientat i ha  anat destinat a treballar la competència oral de dos alumnes d'educació infantil (P4) amb greus problemes de llenguatge. Aquest canvi de subjectes m’ha suposat dificultats diverses: com ara refer tot el material que havia preparat, redissenyar les activitats plantejades ja que el nivell dels alumnes de cicle inicial és molt diferent als subjectes de la meva intervenció,els quals tenen un nivell de llenguatge d’un nen de 2 anys. El fet de centrar-me en nens tant petits amb el nivell citat, ha fet que no pugui treballar la consciència fonològica en si mateixa, com tenia pensat en un principi, sinó els inicis d’aquesta com aprendre a escoltar i a parlar.

A més, les patologies neuronals i de desenvolupament de la nena i el fet de no tenir encara un diagnòstic clar d’en H.,que està en estudi, ha sigut un repte per plantejar les activitats i fer que vagin avançant a nivell oral. Els avenços han estat molt lents i cal continuar treballant en la mateixa línia per veure els resultats a llarg termini.

Tot i això, al llarg de les intervencions realitzades amb els alumnes m’he anat adequant a les seves necessitats modificant activitats, temps i material. I fent una valoració del procés seguit penso que ha estat satisfactori. Cal continuar treballant en la mateixa línia amb paciència i tenacitat.

Per acabar, comentar que he après molt d’una escola tan “particular” on cada dia ha sigut una aventura a superar. Em quedo amb la idea que els nens són nens, siguin d’on siguin i independentment de la problemàtica que tinguin, i necessiten el nostre suport.  I que cal treballar amb il·lusió i sobretot amb sentit de l’humor!

Intervenció : Avaluació del procés i plantejament de la seva continuïtat

Subjectes: Tutora de l’alumnat.

Psicopedagoga del centre

Serveis externs: Mestra  d’Educació Especial de CREE del CEE  Can Barriga, Badalona.

Objectius:

-       Avaluar l’evolució dels alumnes en l’àmbit de la competència verbal i la consciència fonològica.

-       Valorar la necessitat de donar continuïtat a la feina realitzada.

Descripció del treball:

Per  tal d’avaluar el treball realitzat amb els dos alumnes durant aquest període de pràctiques, ens reunim la  Teresa, psicopedagoga del centre, i jo  a fi de parlar de la feina realitzada, dels avenços assolits i de la possibilitat de continuar el projecte de treball iniciat.

Les conclusions a les que arribem  són les següents:

-  La N., degut als seus problemes neuronals  i el retràs global de desenvolupament que presenta, avança molt lentament. Ha millorat a l’hora d’expressar frases fetes treballades ( Ex.: Estic contenta/ trista.., Em dic...), tot i això estem d’acord que si això no es continua treballant de manera repetitiva es perdrà.

-  En H. està en estudi. En el temps de pràctiques s’ha començat a fer l’estudi de l’alumne alhora que se li feia la reeducació corresponent. El nen és capaç de repetir frases fetes, tot i que encara no ha assolit el vocabulari treballat. Pensem que pot tenir algun problema neurològic.

En conclusió, els avenços dels dos alumnes són molt lents. Tot i que es veuen petites millores, cal seguir treballant dia a dia per no perdre el que han assolit.

Valorem positivament el tipus de sessió realitzada així com la metodologia i el material emprat.

Seguidament, tenim una reunió amb la tutora dels alumnes, la mestra d’educació especial de CREE del CEE  Can Barriga, la psicopedagoga del centre i jo. En aquesta reunió es valora el treball realitzat per part de totes i la viabilitat/necessitat del seu seguiment.

Es fa una valoració positiva del treball realitzat en tots els àmbits i per tant es considera adequat seguir treballant en la mateixa línia. A continuació es reparteixen tasques a fer, la psicopedagoga del centre a més de treballar l’expressió oral amb la N., com fins ara, treballarà la motricitat fina i l’atenció.

Avaluació:

El grau de satisfacció de l’avaluació realitzada és bo. S’ha fet una valoració positiva del treball realitzat i les reunions fetes han sigut molt útils i significatives. El treball interdisciplinar ha estat molt ric, pel fet que cadascú ha aportat des de la seva visió la millor manera d’ajudar als alumnes, arribant a un consens.

Tot i això, també cal destacar que els avenços han estat molt pocs, encara que es considera que s’està treballant en una bona línia. Degut a això no s’ha considerat convenient passar als alumnes cap tipus de prova, ja que els resultats haguessin estat molt similars als fets inicialment.

Observacions personals:

No ha estat possible fer entrevistes amb les famílies per parlar dels avenços dels alumnes. S’ha considerat que els  avenços encara són poc rellevants i que es requereix més temps per poder obtenir un resultat significatiu, tot i que s’està treballant en una bona línia.

Observació: Reeducació alumna 3r. ESO

L’alumna R. presenta necessitats educatives especials vinculades a dificultats emocionals, relacionades amb un trastorn adaptatiu i un dèficit d’atenció, que repercuteixen de manera negativa en el seu procés de desenvolupament personal i social.

És una nena que li costa molt està a l’aula sense tenir conductes disruptives. Constantment fa rebequeries, perd el control i es posa agressiva tant amb els companys com amb els mestres. Per aquest motiu, tres dies a la setmana, desprès del pati, rep atenció individualitzada per part de la Teresa. En aquestes sessions treballen sobretot la part emocional de la nena, així com continguts bàsics ( llegir,escriure, etc.)

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Seguiment del Csmij des del curs 06-07, encara que de forma irregular, doncs la família es resisteix a dur-la al servei i a donar-li la medicació recomanada per la psiquiatra. El diagnòstic és de Dèficit d’atenció i trastorn adaptatiu.

- Seguiment psicològica de Proinfància des de final del curs 2008-09, té l’alta. Aquest curs s’està treballant perquè torni a rebre aquesta atenció.

SESSIÓ 

o Durada de la sessió: 1 hora

o Material utilitzat: llibreta.

o Descripció de la sessió:

Per començar la sessió la Teresa pregunta a l’alumna sobre com està, com ha anat el dia... Seguidament, la psicopedagoga divideix la sessió en dues parts. Durant la primera part treballen continguts, en aquest cas fan un dictat. L’objectiu és que la nena acabi la ESO amb uns coneixements mínims que li permetin viure en societat, i és el que l’especialista reforça des d’aquest espai. Alhora que treballen l’escriptura, la psicopedagoga aprofita que la nena no té tolerància a la frustració per ensenyar-li estratègies d’autocontrol, per poder parar abans de “descontrolar-se”, ja que quan no li surt alguna cosa perd el control, crida i es posa agressiva.

Durant la segona part, treballen més la part emocional, concretament l’autoestima. Fan una activitat en la llibreta on l’alumna ha de fer un llistat de les coses que li surten bé i les que no. Aprofiten l’activitat per anar parlant de cada cosa que posa. La nena troba moltes coses que no sap fer però li costa trobar les que fa sap fer bé, per això la Teresa l’ajuda, fent-li preguntes i reconduint-la, a adonar-se de les moltes coses que sap fer.

o Valoració personal

M’agrada molt que la psicopedagoga rebi a l’alumna amb un “com estàs?”, crec que és essencial transmetre que ell/ella ens importa i ens interessa el que li passi. 

Tot i que aquesta alumna és molt difícil de portar, la Teresa ho fa prou bé, li marca molt els límits, intentant reconduir les situacions negociant i/o amb altres estratègies. El fet que sigui la seva referent des de que la nena va entrar a l’escola crec que és un aspecte molt important que fa que s’hagi creat un vincle molt fort i que permet exigir-li amb confiança i reconduir-la més fàcilment. Això afavoreix alhora de treballar l’autoestima, ja que la nena s’obre més i exterioritza amb més facilitat els seus sentiments.

M’ha semblat interessant aprofitar una feina habitual de classe (un dictat) per treballar estratègies d’autocontrol, ja que sovint a l’aula li passa i no sap fer-ho. Segons el que he vist, crec que a l’aula li estan exigint un nivell que no té i això sumat als problemes emocionals que té fa que es frustri ràpidament i que cridi l’atenció de la manera més exagerada possible. Tot i tenir matèries adaptades, encara hi ha algunes com religió ( va ser la feina que jo vaig veure) que li demanen exercicis que no és capaç.

Observació: Reeducació Alumne Educació Infantil + Alumne Cicle Inicial

INFORMACIÓ 

M. Alumne educació Infantil

L’alumne M. presenta un retard evolutiu i unes dificultats en els diverses àrees maduratives, especialment les comunicatives i de parlar, que estan condicionant el seu procés d’aprenentatge escolar i personal -social. Encara no hi ha diagnòstic clar, encara que en un principi es va valorar la possibilitat que fos un TEA, els diferents professionals que intervenen ( psicopedagoga del centre, Suport CREE, atenció logopèdica i EAP)estan d’acord que és un nen que comença a voler comunicar-se amb els demés i a interessar-se pel món que l’envolta, però que mostra unes dificultats importants en simbolització ( llenguatge, joc, dibuix) que estan interferint en el seu procés.

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Assessorament del programa CREE del CEE Can Barriga de Badalona.

- Rep tractament psicològic i reeducació de psicomotricitat i logopèdia per part del Programa ProInfància de la Caixa, dins del propi centre escolar.

Aspectes mèdics:

- Derivat al servei de neurologia. Exploració pendent.

P. Alumne Cicle Inicial

Nen amb necessitats educatives especials derivades d’un retard del desenvolupament així com de dificultats de comunicació i relació. Mostra un nivell baix en els diferents aspectes maduratius ( autonomia, parla, motricitat, comprensió i raonament) que esta condicionant el seu procés d’aprenentatge escolar i personal -social. 

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Assessorament del programa CREE del CEE Can Barriga de Badalona.

Aspectes mèdics:

- Derivat al servei de neurologia. Exploració pendent.

SESSIÓ 

o Durada de la sessió: 20 minuts

o Material utilitzat: conte, flaschcards de parts del cos i plastilina.

o Descripció de la sessió:

La sessió comença explicant un conte, amb el qual treballen el vocabulari dels colors. La psicopedagoga explica a poc a poc, posant molta èmfasi en la pronuncia dels noms dels colors. Mentre explica, els va preguntant com es diuen cadascun dels colors. Pregunta una vegada a cada nen. 

Seguidament, la psicopedagoga treu unes flaschcards de parts del cos, les posa cap per avall i cada vegada un ha de girar una targeta i dir el nom, si el diu bé se la pot quedar.

Finalment, acaben la sessió treballant la psicomotricitat fina. La psicopedagoga dona un tros de plastilina a cadascú, i els indica que han de fer boletes petites utilitzant nomes el dit gros i l’índex.

L’M. té moltes dificultats en la pronuncia dels sons, de manera que la psicopedagoga li remarca molt els sons i li fa picar les paraules per síl·labes alhora que les pronuncia. 

En P., en canvi pronuncia millor però és molt dispers, cal centrar-li constantment l’atenció en el que està fent i marcar-li molt els límits. La psicopedagoga s’asseu entre mig dels dos per poder controlar-los en tot moment.

Els dos nens mostren moltes dificultats alhora de retenir la informació treballada.

o Valoració personal

La psicopedagoga en tot moment controla la situació i té una gran capacitat per reconduir els alumnes quan aquests es dispersen. Em sembla ideal que la reeducació tingui una durada de 20 minuts, ja que és el temps de concentració òptim que aquests nens poden aguantar. El canvi d’activitats fa que els nens estiguin motivats i els cridi l’atenció.

Els tipus d’activitats em semblen adequades a les necessitats i edats dels alumnes.

Observació: Alumne nouvingut 5è de primària

Els dilluns a les 9h la psicopedagoga es dedica a l’estudi d’alumnes. Avui, la Teresa passa uns tests psicològics a un alumne de 5è de primària. Li pregunto sobre els antecedents del nen i el tipus de demanda feta per la tutora, informació que a continuació us exposo:

DESCRIPCIÓ DEL CAS “ Alumne nouvingut amb dificultats d’aprenentatge”

Inici de la demanda

Nen paquistanès nouvingut de 4t de primària, fa un any que està aquí. Va a l’aula d’acollida tres vegades per setmana. La tutora li ha passat un full de demanda a la psicopedagoga perquè, segons ella, el nen mostra dificultats d’aprenentatge, ja que no avança a nivell de continguts, segons ella “està estancat”.

Pla d’intervenció

La demanda es va concretar en els següents passos:

1. Entrevista entre la tutora, la psicopedagoga i la mestra de l’aula d’acollida.

La tutora posa de relleu les dificultats d’aprenentatge que mostra l’alumne. Tot i això la mestra de l’aula d’acollida opina que en aquest any que porta en el centre i en el país, ha evolucionat molt, se’l veu content, té amics i ha ampliat força el seu vocabulari. 

A partir del que m’explica la Teresa ( jo no estava en aquesta reunió), observo opinions contraposades entre la tutora i la mestra de l’aula d’acollida.

2. Observació a l’aula ordinària. L’observació a l’aula ordinària es realitza dies previs a la meva estada en el centre.

3. Entrevista amb els pares. No es realitza cap entrevista amb els pares. Tot i que considero que hagués estat interessant per conèixer més el context familiar, els hàbits d’estudi, l’ajuda que rep el nen a casa, el tipus de relacions que tenen entre els diferents membres de la família,etc.

4. Tests psicològics:

La Teresa, com a psicopedagoga del centre, li fa una valoració que consta d’un test de llenguatge no verbal [1] per tal de veure el seu coeficient d’intel·ligència i el dibuix d’una figura humana que el nen ha de realitzar. El resultat és un coeficient de 98, una mica justet, segons m’explica. Conclouen que és un nen immadur per l’edat que té però descarten que tingui alguna patologia greu. Seguidament la Teresa elabora un informe amb els resultats que li passa tant a la tutora com a la mestra d’acollida.

Propostes de treball

Es decideix continuar treballant com fins ara. L’alumne continuarà anant a l’aula d’acollida on treballaran vocabulari i estructures bàsiques de frases. Se li donarà temps perquè vagi madurant. Quan acabi el trimestre faran una reunió per tal de parlar de la seva evolució.

[1] Toni 2.Test Inteligencia No verbal. Apreciación de la habilidad cognitiva sin influencia del lenguaje. Ed. Publicaciones de Psicologia Aplicada. TEA Ediciones, S.A

Normativa i legislació

CURRÍCULUM

LLEI

· Llei d’ Educació de Catalunya (LEC), 12/2009, de 10 de juliol.

DECRETS

· Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb NEE.

· Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, el Decret 181/2008.

· Decret 142/2007, el Decret 143/2007 i el Decret 142/2008, pels quals s’estableixen l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, dels ensenyaments de l’educació primària, de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.

· Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

· Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

ORDRE

· Ordre EDU/295/2008 i ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació primària i secundària obligatòria.

· Ordre DU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil

· Ordre ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

RESOLUCIONS

· Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013. Document: Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

· Resolució de 21 de juny de 2013.Documents per a l’organització i gestió de centres per al curs 2013-14. 

· Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

· Resolució de 20 de febrer de 2012, de Ia Direcció General d’Educació lnfantil i Primària, que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació I assessorament psicopedagògic (EAP), per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives especifiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013

· Resolució juny de 2008, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'ensenyament secundari

· Resolució EDU/3445/2009, de 2 de desembre, per la qual es regula la convocatòria anual de les proves per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a l’alumnat que no l’hagi obtingut en finalitzar l’etapa esmentada.

Llibre: Per què em costa tant aprendre?

És un llibre per a pares i mestres sobre els trastorns d’aprenentatge, escrit amb un llenguatge entenedor i senzill per la Doctora Anna Sans Fitó, neuropediatre de la Unitat de trastorns de l’aprenentatge (UTAE) de l’hospital Sant Joan de Déu.

Ens apropa als problemes d’aprenentatge, proporcionant pautes concretes per a detectar, diagnosticar i tractar a nens/es i joves amb dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció (TDAH), trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), sindrome d’Asperger (SA), trastorn de desenvolupament del llenguatge (TDL) i discalculia.

En el meu cas, on amb els subjectes de la meva intervenció he de treballar la competència lingüística, m’ha proporcionat una visió general del desenvolupament del llenguatge detallat per mesos i anys, així com una visió dels principals trastorns de la parla i del llenguatge, les causes i les possibles intervencions i pronòstic.

És un llibre que m’ha estat molt útil per a la meva intervenció i penso que és una eina de consulta  que molt adequada per qualsevol psicopedagog.

Intervenció: 5ª sessió

Subjectes: N. 

Objectius:

- Reconèixer i expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Treballar la motricitat fina i l’atenció.

Descripció del treball:

En aquesta sessió treballem la motricitat fina mitjançant diverses activitats com: enfilar boles de colors, posar pinces en un suport i manipular la plastilina.

Per acabar hem explicat un conte sobre les emocions : “El monstre de colors”, que ens ha sigut molt útil per identificar les emocions treballades dies anteriors.

Avaluació: 

Arrel de la reunió que es va fer amb la tutora, la psicopedagoga del centre i la mestra d’educació especial de CREE, on es va establir que a més de treballar el llenguatge oral era primordial treballar-li la motricitat fina i l’atenció; vaig decidir ampliar els objectius de la sessió i treballar també els aspectes citats.

La sessió va anar molt bé i per tant el grau de satisfacció ha estat bo. La N. en tot moment s’ha mostrat participativa i amb ganes de treballar. Tot i que determinades activitats de motricitat dina li han costat, he sabut motivar-la i donar-li estratègies per aconseguir els objectius fixats. 

El conte per ella ha estat una recompensa, li encanten, i ens ha permès seguir treballant tot el tema emocional.

Observacions personals:

La feina de qualsevol psicopedagog es basa també en tenir capacitat d’adaptació i saber que necessitat el nen en cada moment. De manera que arrel de la reunió descrita anteriorment, vaig decidir adaptar la sessió per tal de respondre a les noves necessitats detectades.

El vincle creat amb l’alumna fa que cada vegada es treballi millor i que la nena vingui molt feliç a les sessions. Això reafirma una vegada més un altre aspecte essencial per ser un bon psicopedagog, la capacitat d’establir vincles amb els alumnes, de ser proper.

Intervenció: 4ª sessió

Subjectes: N. i H.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre  nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball

Seguint la rutina establerta, ens presentem i diem el nostre estat d’ànim. Seguidament comencem amb l’activitat del dia: el conte de la Blancaneus. Expliquem el conte, i mentre ho fem, repassem el vocabulari dels colors treballats, els estats d’ànim dels diferents personatges,etc.

A continuació traiem la nostra castanyera, de dia anteriors, i la vestim. Els indico la peça de roba i ells l’agafen i la van vestint. Desprès cantem i ballem la cançó de la castanyera.

Per acabar treballem les pràxies.

Avaluació:

El grau de satisfacció en aquesta sessió ha estat molt bo, els nens han participat de  les activitats proposades amb moltes ganes. El fet de treballar els conceptes a través d’un conte ha sigut molt motivador per ambdós i s’adequat al ritme i nivell dels nens. 

Tal com vaig comprovar en sessions anteriors, les sessions curtes amb rutines repetitives són les que poden seguir millor. Ara els dos són capaços de presentar-se i dir l’estat d’ànim.

Observacions personals:

 La principal dificultats que he trobat en la sessió és fer que el H. segueixi el que anem treballant. Degut a que tant la psicopedagoga del centre com jo creiem que no entén gairebé res, tot el que parlem i treballem té suport visual. Paral·lelament a les sessions s’està fent un estudi d’aquest alumne a fi d’arribar a tenir un diagnòstic.

Reunió: amb psiquiatre del Csmij de la zona

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre, psicopedagoga de l’EAP i psiquiatre del Csmij.

Lloc de reunió: despatx del psiquiatre en el Csmij de la zona.

Contingut de la reunió:

En la reunió es parlen de diferents casos  que van al Csmij.  Fan intercanvis d’opinions de cadascun dels casos.

1.       J. : Alumne de 1r d’ESO. Diagnosticat de trastorn de conducta. El pare se’l va emportar l’any passat a Granada i va estar tot el curs sense escolaritzar. Aquest curs és impossible que estigui a l’aula sense que hi hagin conflictes. És molt agressiu tant a casa com a l’escola.

2.       B. : alumne de 4t d’ESO. Possible X-fràgil. Viu amb el germà gran ( esquizofrènic), ja que el pare ( maltractador ) no se’n fa càrrec i la mare ( drogradicta) no saben on està. No té serveis socials.

El nen presenta trastorns psicòtics i es torna molt agressiu.

En aquest cas la Teresa, psicopedagoga del centre, demana un diagnòstic. A més, el psiquiatre diu que ell li donaria medicació però no pot receptar-li al no tenir  el consentiment del pare.

Queden que intentaran aconseguir-ho, tot i ser molt difícil. La Teresa parlarà amb la família per tal que li facin un estudi genètic per poder diagnosticar o no el síndrome

X-fràgil.

3.       J. : alumne de 2n d’ESO. Medicat per TDAH. Fan el seguiment de com li va.

Durant l’intercanvi d’opinions, parlen que el fet que els gitanos es reprodueixin entre membres de la mateixa família fa que molts casos derivin en malalties psíquiques. Si això afegim que molts d’ells consumeixen droga i han tingut als fills en aquestes condicions, fa que repercuteixin directament en la salut física i mental dels infants.

A l’acabar la reunió posen data per tal que els metges que porten nens de l’escola , la visitin i puguin veure en primera persona la realitat del centre i dels infants.

Opinió personal:

Les relacions entre la Teresa, psicopedagoga de l’escola, i el psiquiatre és molt bona. Es coneixen des de fa molts anys i es tenen confiança i simpatia. Per tant la reunió es desenvolupa en un ambient distès i amè.

En tot moment ambdós diuen el que pensen, i tot i que hi ha casos que no estan d’acord sobre la línia a seguir, aconsegueixen arribar a un acord, amb la intervenció de la psicopedagoga de l’EAP que actua també com a mediadora. 

Aquest ,és una vegada més, un exemple del treball interdisplicinar i cooperatiu  que duu a terme la Teresa com a cap del Departament d'Orientació de l'escola, apostant per un model constructiu de l'educació.

Reunió: amb psicopedagoga de l'EAP

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre i psicopedagoga de l’EAP

Lloc de reunió: aula del Departament d’Orientació

Contingut de la reunió:

La reunió comença parlant d’un cas d’una nena de l’escola que havia d’haver anat al CDIAP de la zona però que, segons ha pogut saber la psicopedagoga de l’EAP, no ha anat, per la qualcosa és baixa. Seguidament parlen  del cas d’una nena de 1r d’ESO amb dictamen i Pla Individualitzat que té moltes dificultats per aguantar totes les hores a l’aula i decideixen fer-li un nou horari més flexible que li permeti anar al Departament d’Orientació aquelles hores que està més nerviosa i agressiva, pel bé de la nena i del grup classe.

També parlen d’un grup de tres alumnes de 1r ESO de l’aula d’atenció especial reduïda que estan pendents de valoració i es programa el dia per fer-ho.

La segona part de la trobada la psicopedagoga de l’EAP fa una observació a un nen de P3.El nen té moltes dificultats motrius i de llenguatge. Segons m’expliquen l’any passat gairebé no caminava i es comunicava amb sons. És molt insegur i és incapaç de mantenir l’atenció. La Teresa, psicopedagoga de l’escola, se l’emporta una vegada per setmana a l’aula del Departament d’Orientació per treballar diferents aspectes com: descoberta d’un mateix, joc simbòlic i reconeixement i expressió d’ emocions.

Durant l’observació, fem el seguiment del nen fent una feina, mentre esmorza i a l’hora de pati. Aquest mostra molta inseguretat quan hi ha una situació nova, sobretot en un espai obert, com és el pati. Plora molt i no vol anar. Durant l’esbarjo intenta anar amb la mestra, ja que amb els nens de la seva classe gairebé no es relaciona. La tutora explica que el deixa sol perquè “espavili” i es vegi forçat a relacionar-se. Tant la psicopedagoga de l’EAP com jo pensem que el nen no està preparat i potser cal fer aquesta integració en el joc amb els/les companys/es d’una altra manera que li creï menys angoixa.

Opinió personal:

La reunió amb la psicopedagoga de l’EAP ha sigut força àgil i profitosa. La primera part l’han dedicat a temes més burocràtics, mentre que la segona ha sigut treball de camp. La professional de l’EAP coneixia els casos que es parlaven i tenia una bona predisposició a fer l’estudi del nen que fes falta.

Pel que he observat, la funció de l’EAP a l’escola es basa en l’estudi d’alumnes amb necessitats educatives especials i el seguiment d’aquests, així com l’elaboració de dictàmens quan sigui convenient. Segons em va comentar la Teresa, ella no passa test de QI sinó que és la psicopedagoga de l’EAP, quan ve, que s’encarrega d’aquesta tasca.

Intervenció: 3ª sessió

Subjectes: N.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball

Seguint la dinàmica de les anteriors sessions, hem comença asseguts en rotllana i presentant-nos ( Em dic... ), així com parlant del nostre estat d’ànim.

A continuació, hem explicat el conte “Els colors” , que podreu trobar en el següent enllaç:( http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/colors/catala/1471). Aquest ens ha servit per continuar treballant el vocabulari dels colors. També hem passat les flashcard ( vermell, blau, groc i verd) en forma de bits i seguidament els hem escampat pel terra, l’alumna havia de toca aquell que li indicàvem.

Treballem les pràxies mitjançant imatges i el modelatge de la nena envers la mestra.

Seguidament, hem jugat al joc “Veig, veig” amb una làmina d’una granja d’animals.

Hem acabat la sessió cantant i interpretant la cançó de la Castanyera. 

Avaluació:

El grau de satisfacció d’aquesta sessió ha sigut bo. El fet que hagi sigut un sessió curta i amena, ha afavorit al bon seguiment i participació de la nena, que té un nivell atencional molt baix. Per tant, per properes sessions es pot consolidar la necessitat de fer sessions curtes.

La nena ha seguit molt bé la sessió. És capaç de presentar-se i dir l’estat d’ànim que té cada vegada amb més autonomia. Tot i això el conte triat, ha estat massa llarg per la qualcosa m’he saltat els trossos que no he trobat rellevants. Tret d’aquest aspecte, les activitats han estat adequades a les necessitats de l’alumna i els canvis d’activitats fan que estigui motivada i li cridi l’atenció.

Observacions personals:

Cada vegada el vincle amb la nena és més gran, la qualcosa fa que estigui més receptiva i es pugui treballar millor.

El fet de treballar a soles amb ella, m’ha permès oferir-li una atenció més individualitzada i, per tant, adaptar-me més a les seves necessitats. En H. avui no ha vingut a l’escola.

Desprès de les sessions fetes, me n’adono que els avenços són molt lents i que necessiten treballar el vocabulari repetidament de diferents maneres per tal d’assolir-ho.

Reunió: amb Mestra d’Educació Especial de CREE del CEE Can Barriga, Badalona (CREE)

Què és?

El CREE és un projecte, impulsat per la Delegació Territorial del Departament d’Educació de Badalona, que organitza el suport que professionals de les escoles d’educació especial, en aquest cas del CEE Can Barriga, donen als professors d’alumnes amb necessitats educatives especials que son atesos a les escoles ordinàries. 

·         Què ofereix al centre?

L’educadora especial de Can Barriga ve setmanalment a l’escola i realitza les següents tasques: observació de/de la alumne/a amb necessitats educatives especials, assessorament en estratègies d’atenció, elaboració de materials , seguiment i avaluació conjunta ( amb psicopedagoga i tutor/a corresponent) del cas.

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre, tutora de P4 i mestra Educació Especial de CREE.

Lloc de reunió: aula del Departament d’Orientació

Contingut de la reunió:

En aquesta sessió, psicopedagoga, tutora de P4 i mestra educació especial, repassen el Pla Individualitzat d’un alumne de P4 amb diagnòstic, concretament la N, una de les alumnes a qui he dirigit la meva intervenció.

El Pla Individualitzat es va elabora el curs passat i, per tant, repassen els objectius que s’han assolit i en reelaboren de nous, així com els aspectes que s’han de continuar treballar.

La Teresa, psicopedagoga, i la tutora es reparteixen les tasques a treballar amb la nena. Ara a l’aula de Departament d’Orientació, a més de fer reeducació basada en el treball de vocabulari i expressió oral, es treballarà l’atenció i la motricitat fina.

La tutora també expressa inquietuds que té referent a la nena, sobre com treballar-li determinats continguts, com exigir-li perquè continuï avançant... La mestra de Can Barriga i la Teresa l’orienten, donant-li consells i animant-la a continuar treballant així.

Opinió personal:

Desprès d’haver presenciat aquesta reunió hem venen al cap diverses reflexions. Per una banda, la necessitat que els Plans Individualitzats siguin una eina pràctica i guia de treball per mestres i psicopedagogs.

 El servei que ofereix l’ajuntament de Badalona m’ha semblat molt interessant i eficient. La mestra d’educació especial és molt competent i compromesa en la seva tasca. A més, hi ha una bona coordinació entre el centre i el servei que s’ofereix des de l’Ajuntament de Badalona.

La psicopedagoga durant el procés d’intervenció parteix d’un model d’orientació i intervenció col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructivista perquè s’afavoreix la col·laboració de tots els agents educatius. En el cas, i des de la primera fase d’intervenció, es comença a implementar un treball cooperatiu entre la psicopedagoga, la tutora  i la mestra d’educació especial,així com amb el CDIAP i la fisioterapeuta, on va una vegada per setmana.

Observació: Reeducació alumne de 6è i alumne de 4t.

a)   L’alumne de 6è és fill d’una família d’ètnia gitana de pares molt joves amb 6 fills. Els pares estan preocupats pel nivell i comportament del nen, però l’ambient socio-familiar és precari i els recursos econòmics reduïts.

Està a l’escola des de P3, on ja aleshores se li van detectar dificultats a les àrees d’autonomia personal i social, així com a l’àrea de comunicació i llenguatge verbal. A P5 va repetir curs.

L’EAP li ha diagnosticat un retard cognitiu.

Actualment mostra una gran falta d’interès i d’atenció. Continua tenint grans dificultats en el llenguatge, a l’hora de parlar i pronunciar correctament els sons. Li està costant molt aprendre a parlar correctament i a llegir

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre per treball la lectoescriptura, matemàtiques i tècniques d’autocontrol.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- De P5 a 4t ha rebut atenció logopèdica del CREDA.

- A 1r de primària l’escola va rebre orientacions de CREE.

- Derivat al departament de neurologia de l’Hospital de Can Ruti de Badalona i al Csmij. No es rep diagnòstic clar de cap servei.

Seguim

b)      L’alumne de 4t és un nen que presenta un retard evolutiu general a les diferents àrees maduratives, probablement relacionat amb una baixa estimulació socio-familiar, així com amb una no escolarització prèvia. Nen afectuòs, presenta un alt grau d’immaduresa emocional i es comporta com un dels primers cursos de parvulari. Li costa relacionar-se amb els companys de la classe.

Actualment està aprenent a llegir.

Es va incorporar a l’escola el maig de 2011 a 2n de primària i fins a llavors no havia assistit mai a cap centre educatiu.

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Al 2011 se’l deriva al pediatra per fer un seguiment i una revisió neurològica. El pediatra el deriva al Csmij.

- Atenció de la psicòloga de ProInfancia

SESSIÓ

o  Durada de la sessió: 2 hores

o  Material utilitzat: llibreta.

o  Descripció de la sessió:

La sessió comença treballant amb els dos dient quin dia i quin mes és avui. Els costa força dir-ho, tot i mirar un calendari que està penjat a l’aula. Aprofiten per repassar els mesos i els dies de la setmana. La Teresa, psicopedagoga del centre, em comenta que els ha costat un any dir els dies de la setmana i que ara comencen a saber-se’ls. També fa que diguin els dies de la setmana tant en català com en castellà. Aquesta activitat els costa força. Tant un com l’altre perden molt ràpid l’atenció i l’ interès.

En la segona part de la sessió cadascú agafa la seva llibreta i el seu llibre de lectura, adaptat al seu nivell. Seguint la metodologia que fan servir a l’aula, posen el marge i la data per començar a treballar.

El nen de 6è llegeix una lectura i treballem la comprensió del text. Seguidament copia un part del text.

El nen de 4t llegeix un text i es treballa la comprensió. Ha de contestar sí o no a unes preguntes. Seguidament, treballa els números del 51 al 60.  A continuació marxa a treballar amb la psicòloga de Pro Infància.

Aprofitant que l’alumne de 6è està sol treballen la grafia d’algunes consonants, com: h,b,r/rr i la ll. Li fa pensar tres paraules amb cadascuna d’aquestes lletres, les escriu i les memoritza.

Per acabar l’alumne de 6è pot jugar a l’UNO amb mi.

Abans de marxar tornen a repassar les paraules que ha memoritzat.

o  Valoració personal

En aquesta sessió de reeducació he pogut intervenir, treballant la lectura i comprensió amb l’alumne de 6è.

Durant el repàs dels dies de la setmana i els mesos de l’any, la Teresa utilitza recursos molt visuals. A més de diferents estratègies no verbals, es posa al nivell d’ells, s’asseu, els mira als ulls i els pregunta. Tot i això té moltes dificultats perquè mantinguin l’atenció. A més, al fer-ho en cada sessió, 3 vegades per setmana, sembla que ho tinguin una mica avorrit. Potser caldria innovar una mica en la manera d’aprendre’ls o repassar-los.

A l’hora de treballar cada nen té un llibre de lectura i comprensió del seu nivell. La Teresa li dóna molta importància a coses bàsiques com: fer el marge i la data, escriure seguint la mateixa línia, fer bona lletra...

A la seva llibreta de notes escriu el que va treballant de cadascú i la seva evolució.

També m’ha agradat acabar la sessió amb un joc educatiu, ja que tot alhora que jugàvem estàvem repassant números i colors, així com el raonament lògic. 

Subjectes de la intervenció: història i seguiment realitzat

N. 

Alumna d'ètnia gitana. Actualment cursa P4, va repetir P3. Presenta un retard global del desenvolupament.  Té antecedents de prematuritat ( 31 setmanes), precisant reanimació al néixer amb respiració traqueal.  Desprès d’una ressonància cranial li van diagnosticar Leucomalacia periventricular, per la qualcosa té seguiment per part del neuropediatra.

 Actualment té un dictamen d’escolarització i un Pla Individualitzat que revisen periòdicament.

Serveis externs

- Té servei de logopeda de Pro- Infància una vegada per setmana.

- Va al CDIAP  i al fisioterapeuta una vegada per setmana.

- Seguiment de CREE.

Seguiment realitzat

-Test Escala de Llenguatge Preescolar ( ELP):  El resultat de la prova passada durant la intervenció surt una edat de 2 anys i 6 mesos.

- Observació a l’aula i al pati.

Durant l’observació a l’aula, la N. participa activament en totes les activitats proposades per la mestra. Fa  cas de les indicacions donades, tot i que sovint es mou per imitació. Interacciona amb els nens però no és capaç de mantenir una conversa.

En el pati, deambula, mirant als companys i rient, però sempre busca un adult per jugar. Se la veu feliç però sense un grup d’amics/gues més o menys fixes amb qui jugar.

- Reunió amb tutora, psicopedagoga del centre i mestra d’educació especial (CREE):

La tutora explica que la N. no és capaç de seguir la classe, ja que la seva atenció és molt limitada. Li costa retenir els continguts. També és incapaç d’agafar un color, això és degut a que encara no té assolida la pinça.  

La mestra d’educació especial del CREE diu que vindrà amb la resta d’equip ( psicopedagog) per fer una valoració i fer una proposta de treball per la nena. De moment, i fins la propera reunió, decideixen que la Teresa, psicopedagoga del centre, l’agafarà 3 vegades per setmana i reforçarà l’atenció i la motricitat fina.

H. 

Alumne paquistanès. Actualment cursa P4. Molt absentista.

A P3 es va fer una demanda a l'EAP perquè no es relacionava i tenia dificultats de comportament i de parla. Des de  Departament d’Orientació es va considerar adient  fer el seguiment de la seva evolució, ja que podria ser part del seu procés maduratiu.

Tot i això, durant aquest curs es va detectar la necessitat de revisar-li la vista. Actualment en H. porta ulleres.

A P4  les dificultats detectades a P3 continuen persistint i, a més,  es detecten dificultats d’aprenentatge.

Seguiment realitzat

No se li pot passar cap test de llenguatge ja que gairebé no és capaç de comunicar-se i difícilment compren. La psicopedagoga del centre em comenta que no té sentit passar-li el test ELP, sinó que s’haurà d’avaluar al nen mitjançant l’observació, el dibuix...

El dia de l’observació a l’aula no està. S’intenta repetir l’observació diferents dies però no està. És molt absentista.

 - Entrevista amb la mare:

La mare ve amb una amiga india que li fa d’intèrpret, ja que no entén ni parla res de castellà ni català.

Explica que és mare de 4 criatures: un de mesos,un de dos anys, un que va a P3 i en H. que va a P4. El pare està al Pakistan, i ella viu amb els nens sola.

La psicopedagoga li fa diverses preguntes: com es comporta a casa? Es relaciona? És capaç de parlar urdú? Com va ser el part? Li pregunta per la vista i l’oïda...

La mare respon, amb dificultats, que sí que parla i que es “muy malo” .Sobre el part diu que tot normal.

La Teresa preguntarà a la infermera del CAP per preguntar-li aspectes més rellevants referent a l’estat de salut del nen i/o aspectes rellevants que hagin observat.

Intervenció: 2ª sessió

Subjectes: N. i H., ambdós alumnes de P4.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre  nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball:

Per començar la sessió ens hem assegut els tres en rotllana. Seguint la dinàmica del dia anterior, ens hem passat una nina a qui ens anàvem presentant dient: “Em dic...” Seguidament, em parlat del nostre estat d’ànim, si estàvem contents, tristos o enfadats. Cadascú ha dit com es sentia, segons l’estructura “Estic...”.

Desprès amb la làmina de la castanyera, de la sessió anterior, hem repassat el vocabulari mentre li anàvem col·locant cada element. Una vegada vestida la Castanyera li hem cantat la seva cançó.

Per treballar els colors ( vermell, blau, groc i verd) hem passat les flashcard en forma de bits i seguidament les hem enganxat per la sala. L’activitat consistia en córrer cap a on estava el color que es deia.

Per últim, hem fet pràxies a partir d’unes làmines i hem explicat el conte Els tres porquets.

Avaluació:

En aquesta sessió les dinàmiques de presentar-se i dir l’estat d’ànim han funcionat millor que el dia anterior, ja que ho han fet amb molta més facilitat i comprensió. En canvi, l’activitat dels colors, en la qual havien de desplaçar-se per l’espai ha fet que es dispersessin molt i que desprès costes seguir la sessió.

Referent a les pràxies, a la N. li ha costat molt posicionar els llavis. En H. ho ha fet força bé.

El fet d’aquesta sessió fer-la en un espai diferent al dia anterior, molt més gran i que ells dominaven han sigut uns inconvenient alhora de dur a terme la sessió. En H., tal com deia en la sessió anterior sembla no entendre res i costa molt que obeeixi a nivell de normes i hàbits, i la N. es suma a aquesta dinàmica. A arrel d’això s’ha hagut de treballar molt els límits. Crec que per tal que siguin més profitoses per ambdós, ja que el nivell es força diferent, de moment faré les sessions per separat. A més, hem acordat amb la psicopedagoga del centre, que farà una reunió amb la família del H. per tal de saber més informació sobre el nen i el possible origen de les seves dificultats, ja que a P3 nomès es va fer un seguiment de la seva evolució però sense cap tipus d’intervenció.

Observacions personals:

He establert un bon vincle amb els dos alumnes, han vingut contents i han esta motivats en totes les activitats proposades. Tot i això, el fet de ser unes intervencions puntuals amb algú nou per ells i estar els dos junts, entre d’altres factors com la problemàtica de cadascun d’ells, han contribuït a crear un ambient massa dispers que m’ha costat controlar. Ho he comentat amb la mestra i m’ha explicar que a classe també li passa. 

En les sessions es fa patents la necessitat d’aprendre a escoltar com a base del llenguatge, tal com explica Montserrat Font en el seu llibre Escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar...: “ Heus ací la base per aprendre a parlar: escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar fins a la sacietat. Quan naixem, els éssers humans estem preparats per poder parlar. Ho portem inscrit en el nostre codi genètic, però tanmateix cal que ho aprenguem a fer.” I en el cas que tractem , estem en aquesta primera fase d’aprendre a fer-ho. Les dificultat que en H. i la N. tenen els estan dificultant aquest procés innat, per la qualcosa necessiten més eines i oportunitats per assolir aquest repte d’aprendre a comunicar-se de manera entenedora.