Intervenció: 2ª sessió

Subjectes: N. i H., ambdós alumnes de P4.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre  nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball:

Per començar la sessió ens hem assegut els tres en rotllana. Seguint la dinàmica del dia anterior, ens hem passat una nina a qui ens anàvem presentant dient: “Em dic...” Seguidament, em parlat del nostre estat d’ànim, si estàvem contents, tristos o enfadats. Cadascú ha dit com es sentia, segons l’estructura “Estic...”.

Desprès amb la làmina de la castanyera, de la sessió anterior, hem repassat el vocabulari mentre li anàvem col·locant cada element. Una vegada vestida la Castanyera li hem cantat la seva cançó.

Per treballar els colors ( vermell, blau, groc i verd) hem passat les flashcard en forma de bits i seguidament les hem enganxat per la sala. L’activitat consistia en córrer cap a on estava el color que es deia.

Per últim, hem fet pràxies a partir d’unes làmines i hem explicat el conte Els tres porquets.

Avaluació:

En aquesta sessió les dinàmiques de presentar-se i dir l’estat d’ànim han funcionat millor que el dia anterior, ja que ho han fet amb molta més facilitat i comprensió. En canvi, l’activitat dels colors, en la qual havien de desplaçar-se per l’espai ha fet que es dispersessin molt i que desprès costes seguir la sessió.

Referent a les pràxies, a la N. li ha costat molt posicionar els llavis. En H. ho ha fet força bé.

El fet d’aquesta sessió fer-la en un espai diferent al dia anterior, molt més gran i que ells dominaven han sigut uns inconvenient alhora de dur a terme la sessió. En H., tal com deia en la sessió anterior sembla no entendre res i costa molt que obeeixi a nivell de normes i hàbits, i la N. es suma a aquesta dinàmica. A arrel d’això s’ha hagut de treballar molt els límits. Crec que per tal que siguin més profitoses per ambdós, ja que el nivell es força diferent, de moment faré les sessions per separat. A més, hem acordat amb la psicopedagoga del centre, que farà una reunió amb la família del H. per tal de saber més informació sobre el nen i el possible origen de les seves dificultats, ja que a P3 nomès es va fer un seguiment de la seva evolució però sense cap tipus d’intervenció.

Observacions personals:

He establert un bon vincle amb els dos alumnes, han vingut contents i han esta motivats en totes les activitats proposades. Tot i això, el fet de ser unes intervencions puntuals amb algú nou per ells i estar els dos junts, entre d’altres factors com la problemàtica de cadascun d’ells, han contribuït a crear un ambient massa dispers que m’ha costat controlar. Ho he comentat amb la mestra i m’ha explicar que a classe també li passa. 

En les sessions es fa patents la necessitat d’aprendre a escoltar com a base del llenguatge, tal com explica Montserrat Font en el seu llibre Escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar...: “ Heus ací la base per aprendre a parlar: escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar fins a la sacietat. Quan naixem, els éssers humans estem preparats per poder parlar. Ho portem inscrit en el nostre codi genètic, però tanmateix cal que ho aprenguem a fer.” I en el cas que tractem , estem en aquesta primera fase d’aprendre a fer-ho. Les dificultat que en H. i la N. tenen els estan dificultant aquest procés innat, per la qualcosa necessiten més eines i oportunitats per assolir aquest repte d’aprendre a comunicar-se de manera entenedora.