Normativa i legislació

CURRÍCULUM

LLEI

· Llei d’ Educació de Catalunya (LEC), 12/2009, de 10 de juliol.

DECRETS

· Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb NEE.

· Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, el Decret 181/2008.

· Decret 142/2007, el Decret 143/2007 i el Decret 142/2008, pels quals s’estableixen l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, dels ensenyaments de l’educació primària, de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.

· Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

· Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

ORDRE

· Ordre EDU/295/2008 i ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació primària i secundària obligatòria.

· Ordre DU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil

· Ordre ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

RESOLUCIONS

· Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013. Document: Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris

· Resolució de 21 de juny de 2013.Documents per a l’organització i gestió de centres per al curs 2013-14. 

· Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

· Resolució de 20 de febrer de 2012, de Ia Direcció General d’Educació lnfantil i Primària, que estableix el procediment a seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació I assessorament psicopedagògic (EAP), per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat amb necessitats educatives especifiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides, per al curs 2012-2013

· Resolució juny de 2008, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'ensenyament secundari

· Resolució EDU/3445/2009, de 2 de desembre, per la qual es regula la convocatòria anual de les proves per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria per a l’alumnat que no l’hagi obtingut en finalitzar l’etapa esmentada.

Llibre: Per què em costa tant aprendre?

És un llibre per a pares i mestres sobre els trastorns d’aprenentatge, escrit amb un llenguatge entenedor i senzill per la Doctora Anna Sans Fitó, neuropediatre de la Unitat de trastorns de l’aprenentatge (UTAE) de l’hospital Sant Joan de Déu.

Ens apropa als problemes d’aprenentatge, proporcionant pautes concretes per a detectar, diagnosticar i tractar a nens/es i joves amb dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció (TDAH), trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV), sindrome d’Asperger (SA), trastorn de desenvolupament del llenguatge (TDL) i discalculia.

En el meu cas, on amb els subjectes de la meva intervenció he de treballar la competència lingüística, m’ha proporcionat una visió general del desenvolupament del llenguatge detallat per mesos i anys, així com una visió dels principals trastorns de la parla i del llenguatge, les causes i les possibles intervencions i pronòstic.

És un llibre que m’ha estat molt útil per a la meva intervenció i penso que és una eina de consulta  que molt adequada per qualsevol psicopedagog.

Intervenció: 5ª sessió

Subjectes: N. 

Objectius:

- Reconèixer i expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Treballar la motricitat fina i l’atenció.

Descripció del treball:

En aquesta sessió treballem la motricitat fina mitjançant diverses activitats com: enfilar boles de colors, posar pinces en un suport i manipular la plastilina.

Per acabar hem explicat un conte sobre les emocions : “El monstre de colors”, que ens ha sigut molt útil per identificar les emocions treballades dies anteriors.

Avaluació: 

Arrel de la reunió que es va fer amb la tutora, la psicopedagoga del centre i la mestra d’educació especial de CREE, on es va establir que a més de treballar el llenguatge oral era primordial treballar-li la motricitat fina i l’atenció; vaig decidir ampliar els objectius de la sessió i treballar també els aspectes citats.

La sessió va anar molt bé i per tant el grau de satisfacció ha estat bo. La N. en tot moment s’ha mostrat participativa i amb ganes de treballar. Tot i que determinades activitats de motricitat dina li han costat, he sabut motivar-la i donar-li estratègies per aconseguir els objectius fixats. 

El conte per ella ha estat una recompensa, li encanten, i ens ha permès seguir treballant tot el tema emocional.

Observacions personals:

La feina de qualsevol psicopedagog es basa també en tenir capacitat d’adaptació i saber que necessitat el nen en cada moment. De manera que arrel de la reunió descrita anteriorment, vaig decidir adaptar la sessió per tal de respondre a les noves necessitats detectades.

El vincle creat amb l’alumna fa que cada vegada es treballi millor i que la nena vingui molt feliç a les sessions. Això reafirma una vegada més un altre aspecte essencial per ser un bon psicopedagog, la capacitat d’establir vincles amb els alumnes, de ser proper.

Intervenció: 4ª sessió

Subjectes: N. i H.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre  nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball

Seguint la rutina establerta, ens presentem i diem el nostre estat d’ànim. Seguidament comencem amb l’activitat del dia: el conte de la Blancaneus. Expliquem el conte, i mentre ho fem, repassem el vocabulari dels colors treballats, els estats d’ànim dels diferents personatges,etc.

A continuació traiem la nostra castanyera, de dia anteriors, i la vestim. Els indico la peça de roba i ells l’agafen i la van vestint. Desprès cantem i ballem la cançó de la castanyera.

Per acabar treballem les pràxies.

Avaluació:

El grau de satisfacció en aquesta sessió ha estat molt bo, els nens han participat de  les activitats proposades amb moltes ganes. El fet de treballar els conceptes a través d’un conte ha sigut molt motivador per ambdós i s’adequat al ritme i nivell dels nens. 

Tal com vaig comprovar en sessions anteriors, les sessions curtes amb rutines repetitives són les que poden seguir millor. Ara els dos són capaços de presentar-se i dir l’estat d’ànim.

Observacions personals:

 La principal dificultats que he trobat en la sessió és fer que el H. segueixi el que anem treballant. Degut a que tant la psicopedagoga del centre com jo creiem que no entén gairebé res, tot el que parlem i treballem té suport visual. Paral·lelament a les sessions s’està fent un estudi d’aquest alumne a fi d’arribar a tenir un diagnòstic.

Reunió: amb psiquiatre del Csmij de la zona

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre, psicopedagoga de l’EAP i psiquiatre del Csmij.

Lloc de reunió: despatx del psiquiatre en el Csmij de la zona.

Contingut de la reunió:

En la reunió es parlen de diferents casos  que van al Csmij.  Fan intercanvis d’opinions de cadascun dels casos.

1.       J. : Alumne de 1r d’ESO. Diagnosticat de trastorn de conducta. El pare se’l va emportar l’any passat a Granada i va estar tot el curs sense escolaritzar. Aquest curs és impossible que estigui a l’aula sense que hi hagin conflictes. És molt agressiu tant a casa com a l’escola.

2.       B. : alumne de 4t d’ESO. Possible X-fràgil. Viu amb el germà gran ( esquizofrènic), ja que el pare ( maltractador ) no se’n fa càrrec i la mare ( drogradicta) no saben on està. No té serveis socials.

El nen presenta trastorns psicòtics i es torna molt agressiu.

En aquest cas la Teresa, psicopedagoga del centre, demana un diagnòstic. A més, el psiquiatre diu que ell li donaria medicació però no pot receptar-li al no tenir  el consentiment del pare.

Queden que intentaran aconseguir-ho, tot i ser molt difícil. La Teresa parlarà amb la família per tal que li facin un estudi genètic per poder diagnosticar o no el síndrome

X-fràgil.

3.       J. : alumne de 2n d’ESO. Medicat per TDAH. Fan el seguiment de com li va.

Durant l’intercanvi d’opinions, parlen que el fet que els gitanos es reprodueixin entre membres de la mateixa família fa que molts casos derivin en malalties psíquiques. Si això afegim que molts d’ells consumeixen droga i han tingut als fills en aquestes condicions, fa que repercuteixin directament en la salut física i mental dels infants.

A l’acabar la reunió posen data per tal que els metges que porten nens de l’escola , la visitin i puguin veure en primera persona la realitat del centre i dels infants.

Opinió personal:

Les relacions entre la Teresa, psicopedagoga de l’escola, i el psiquiatre és molt bona. Es coneixen des de fa molts anys i es tenen confiança i simpatia. Per tant la reunió es desenvolupa en un ambient distès i amè.

En tot moment ambdós diuen el que pensen, i tot i que hi ha casos que no estan d’acord sobre la línia a seguir, aconsegueixen arribar a un acord, amb la intervenció de la psicopedagoga de l’EAP que actua també com a mediadora. 

Aquest ,és una vegada més, un exemple del treball interdisplicinar i cooperatiu  que duu a terme la Teresa com a cap del Departament d'Orientació de l'escola, apostant per un model constructiu de l'educació.

Reunió: amb psicopedagoga de l'EAP

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre i psicopedagoga de l’EAP

Lloc de reunió: aula del Departament d’Orientació

Contingut de la reunió:

La reunió comença parlant d’un cas d’una nena de l’escola que havia d’haver anat al CDIAP de la zona però que, segons ha pogut saber la psicopedagoga de l’EAP, no ha anat, per la qualcosa és baixa. Seguidament parlen  del cas d’una nena de 1r d’ESO amb dictamen i Pla Individualitzat que té moltes dificultats per aguantar totes les hores a l’aula i decideixen fer-li un nou horari més flexible que li permeti anar al Departament d’Orientació aquelles hores que està més nerviosa i agressiva, pel bé de la nena i del grup classe.

També parlen d’un grup de tres alumnes de 1r ESO de l’aula d’atenció especial reduïda que estan pendents de valoració i es programa el dia per fer-ho.

La segona part de la trobada la psicopedagoga de l’EAP fa una observació a un nen de P3.El nen té moltes dificultats motrius i de llenguatge. Segons m’expliquen l’any passat gairebé no caminava i es comunicava amb sons. És molt insegur i és incapaç de mantenir l’atenció. La Teresa, psicopedagoga de l’escola, se l’emporta una vegada per setmana a l’aula del Departament d’Orientació per treballar diferents aspectes com: descoberta d’un mateix, joc simbòlic i reconeixement i expressió d’ emocions.

Durant l’observació, fem el seguiment del nen fent una feina, mentre esmorza i a l’hora de pati. Aquest mostra molta inseguretat quan hi ha una situació nova, sobretot en un espai obert, com és el pati. Plora molt i no vol anar. Durant l’esbarjo intenta anar amb la mestra, ja que amb els nens de la seva classe gairebé no es relaciona. La tutora explica que el deixa sol perquè “espavili” i es vegi forçat a relacionar-se. Tant la psicopedagoga de l’EAP com jo pensem que el nen no està preparat i potser cal fer aquesta integració en el joc amb els/les companys/es d’una altra manera que li creï menys angoixa.

Opinió personal:

La reunió amb la psicopedagoga de l’EAP ha sigut força àgil i profitosa. La primera part l’han dedicat a temes més burocràtics, mentre que la segona ha sigut treball de camp. La professional de l’EAP coneixia els casos que es parlaven i tenia una bona predisposició a fer l’estudi del nen que fes falta.

Pel que he observat, la funció de l’EAP a l’escola es basa en l’estudi d’alumnes amb necessitats educatives especials i el seguiment d’aquests, així com l’elaboració de dictàmens quan sigui convenient. Segons em va comentar la Teresa, ella no passa test de QI sinó que és la psicopedagoga de l’EAP, quan ve, que s’encarrega d’aquesta tasca.

Intervenció: 3ª sessió

Subjectes: N.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball

Seguint la dinàmica de les anteriors sessions, hem comença asseguts en rotllana i presentant-nos ( Em dic... ), així com parlant del nostre estat d’ànim.

A continuació, hem explicat el conte “Els colors” , que podreu trobar en el següent enllaç:( http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/colors/catala/1471). Aquest ens ha servit per continuar treballant el vocabulari dels colors. També hem passat les flashcard ( vermell, blau, groc i verd) en forma de bits i seguidament els hem escampat pel terra, l’alumna havia de toca aquell que li indicàvem.

Treballem les pràxies mitjançant imatges i el modelatge de la nena envers la mestra.

Seguidament, hem jugat al joc “Veig, veig” amb una làmina d’una granja d’animals.

Hem acabat la sessió cantant i interpretant la cançó de la Castanyera. 

Avaluació:

El grau de satisfacció d’aquesta sessió ha sigut bo. El fet que hagi sigut un sessió curta i amena, ha afavorit al bon seguiment i participació de la nena, que té un nivell atencional molt baix. Per tant, per properes sessions es pot consolidar la necessitat de fer sessions curtes.

La nena ha seguit molt bé la sessió. És capaç de presentar-se i dir l’estat d’ànim que té cada vegada amb més autonomia. Tot i això el conte triat, ha estat massa llarg per la qualcosa m’he saltat els trossos que no he trobat rellevants. Tret d’aquest aspecte, les activitats han estat adequades a les necessitats de l’alumna i els canvis d’activitats fan que estigui motivada i li cridi l’atenció.

Observacions personals:

Cada vegada el vincle amb la nena és més gran, la qualcosa fa que estigui més receptiva i es pugui treballar millor.

El fet de treballar a soles amb ella, m’ha permès oferir-li una atenció més individualitzada i, per tant, adaptar-me més a les seves necessitats. En H. avui no ha vingut a l’escola.

Desprès de les sessions fetes, me n’adono que els avenços són molt lents i que necessiten treballar el vocabulari repetidament de diferents maneres per tal d’assolir-ho.

Reunió: amb Mestra d’Educació Especial de CREE del CEE Can Barriga, Badalona (CREE)

Què és?

El CREE és un projecte, impulsat per la Delegació Territorial del Departament d’Educació de Badalona, que organitza el suport que professionals de les escoles d’educació especial, en aquest cas del CEE Can Barriga, donen als professors d’alumnes amb necessitats educatives especials que son atesos a les escoles ordinàries. 

·         Què ofereix al centre?

L’educadora especial de Can Barriga ve setmanalment a l’escola i realitza les següents tasques: observació de/de la alumne/a amb necessitats educatives especials, assessorament en estratègies d’atenció, elaboració de materials , seguiment i avaluació conjunta ( amb psicopedagoga i tutor/a corresponent) del cas.

Assistents a la reunió:  Psicopedagoga del centre, tutora de P4 i mestra Educació Especial de CREE.

Lloc de reunió: aula del Departament d’Orientació

Contingut de la reunió:

En aquesta sessió, psicopedagoga, tutora de P4 i mestra educació especial, repassen el Pla Individualitzat d’un alumne de P4 amb diagnòstic, concretament la N, una de les alumnes a qui he dirigit la meva intervenció.

El Pla Individualitzat es va elabora el curs passat i, per tant, repassen els objectius que s’han assolit i en reelaboren de nous, així com els aspectes que s’han de continuar treballar.

La Teresa, psicopedagoga, i la tutora es reparteixen les tasques a treballar amb la nena. Ara a l’aula de Departament d’Orientació, a més de fer reeducació basada en el treball de vocabulari i expressió oral, es treballarà l’atenció i la motricitat fina.

La tutora també expressa inquietuds que té referent a la nena, sobre com treballar-li determinats continguts, com exigir-li perquè continuï avançant... La mestra de Can Barriga i la Teresa l’orienten, donant-li consells i animant-la a continuar treballant així.

Opinió personal:

Desprès d’haver presenciat aquesta reunió hem venen al cap diverses reflexions. Per una banda, la necessitat que els Plans Individualitzats siguin una eina pràctica i guia de treball per mestres i psicopedagogs.

 El servei que ofereix l’ajuntament de Badalona m’ha semblat molt interessant i eficient. La mestra d’educació especial és molt competent i compromesa en la seva tasca. A més, hi ha una bona coordinació entre el centre i el servei que s’ofereix des de l’Ajuntament de Badalona.

La psicopedagoga durant el procés d’intervenció parteix d’un model d’orientació i intervenció col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructivista perquè s’afavoreix la col·laboració de tots els agents educatius. En el cas, i des de la primera fase d’intervenció, es comença a implementar un treball cooperatiu entre la psicopedagoga, la tutora  i la mestra d’educació especial,així com amb el CDIAP i la fisioterapeuta, on va una vegada per setmana.

Observació: Reeducació alumne de 6è i alumne de 4t.

a)   L’alumne de 6è és fill d’una família d’ètnia gitana de pares molt joves amb 6 fills. Els pares estan preocupats pel nivell i comportament del nen, però l’ambient socio-familiar és precari i els recursos econòmics reduïts.

Està a l’escola des de P3, on ja aleshores se li van detectar dificultats a les àrees d’autonomia personal i social, així com a l’àrea de comunicació i llenguatge verbal. A P5 va repetir curs.

L’EAP li ha diagnosticat un retard cognitiu.

Actualment mostra una gran falta d’interès i d’atenció. Continua tenint grans dificultats en el llenguatge, a l’hora de parlar i pronunciar correctament els sons. Li està costant molt aprendre a parlar correctament i a llegir

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre per treball la lectoescriptura, matemàtiques i tècniques d’autocontrol.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- De P5 a 4t ha rebut atenció logopèdica del CREDA.

- A 1r de primària l’escola va rebre orientacions de CREE.

- Derivat al departament de neurologia de l’Hospital de Can Ruti de Badalona i al Csmij. No es rep diagnòstic clar de cap servei.

Seguim

b)      L’alumne de 4t és un nen que presenta un retard evolutiu general a les diferents àrees maduratives, probablement relacionat amb una baixa estimulació socio-familiar, així com amb una no escolarització prèvia. Nen afectuòs, presenta un alt grau d’immaduresa emocional i es comporta com un dels primers cursos de parvulari. Li costa relacionar-se amb els companys de la classe.

Actualment està aprenent a llegir.

Es va incorporar a l’escola el maig de 2011 a 2n de primària i fins a llavors no havia assistit mai a cap centre educatiu.

Aspectes escolars:

- Dictamen NEE

- Atenció individualitzada per part de la psicopedagoga del centre.

- Elaboració, seguiment i coordinació del PI.

- Al 2011 se’l deriva al pediatra per fer un seguiment i una revisió neurològica. El pediatra el deriva al Csmij.

- Atenció de la psicòloga de ProInfancia

SESSIÓ

o  Durada de la sessió: 2 hores

o  Material utilitzat: llibreta.

o  Descripció de la sessió:

La sessió comença treballant amb els dos dient quin dia i quin mes és avui. Els costa força dir-ho, tot i mirar un calendari que està penjat a l’aula. Aprofiten per repassar els mesos i els dies de la setmana. La Teresa, psicopedagoga del centre, em comenta que els ha costat un any dir els dies de la setmana i que ara comencen a saber-se’ls. També fa que diguin els dies de la setmana tant en català com en castellà. Aquesta activitat els costa força. Tant un com l’altre perden molt ràpid l’atenció i l’ interès.

En la segona part de la sessió cadascú agafa la seva llibreta i el seu llibre de lectura, adaptat al seu nivell. Seguint la metodologia que fan servir a l’aula, posen el marge i la data per començar a treballar.

El nen de 6è llegeix una lectura i treballem la comprensió del text. Seguidament copia un part del text.

El nen de 4t llegeix un text i es treballa la comprensió. Ha de contestar sí o no a unes preguntes. Seguidament, treballa els números del 51 al 60.  A continuació marxa a treballar amb la psicòloga de Pro Infància.

Aprofitant que l’alumne de 6è està sol treballen la grafia d’algunes consonants, com: h,b,r/rr i la ll. Li fa pensar tres paraules amb cadascuna d’aquestes lletres, les escriu i les memoritza.

Per acabar l’alumne de 6è pot jugar a l’UNO amb mi.

Abans de marxar tornen a repassar les paraules que ha memoritzat.

o  Valoració personal

En aquesta sessió de reeducació he pogut intervenir, treballant la lectura i comprensió amb l’alumne de 6è.

Durant el repàs dels dies de la setmana i els mesos de l’any, la Teresa utilitza recursos molt visuals. A més de diferents estratègies no verbals, es posa al nivell d’ells, s’asseu, els mira als ulls i els pregunta. Tot i això té moltes dificultats perquè mantinguin l’atenció. A més, al fer-ho en cada sessió, 3 vegades per setmana, sembla que ho tinguin una mica avorrit. Potser caldria innovar una mica en la manera d’aprendre’ls o repassar-los.

A l’hora de treballar cada nen té un llibre de lectura i comprensió del seu nivell. La Teresa li dóna molta importància a coses bàsiques com: fer el marge i la data, escriure seguint la mateixa línia, fer bona lletra...

A la seva llibreta de notes escriu el que va treballant de cadascú i la seva evolució.

També m’ha agradat acabar la sessió amb un joc educatiu, ja que tot alhora que jugàvem estàvem repassant números i colors, així com el raonament lògic. 

Subjectes de la intervenció: història i seguiment realitzat

N. 

Alumna d'ètnia gitana. Actualment cursa P4, va repetir P3. Presenta un retard global del desenvolupament.  Té antecedents de prematuritat ( 31 setmanes), precisant reanimació al néixer amb respiració traqueal.  Desprès d’una ressonància cranial li van diagnosticar Leucomalacia periventricular, per la qualcosa té seguiment per part del neuropediatra.

 Actualment té un dictamen d’escolarització i un Pla Individualitzat que revisen periòdicament.

Serveis externs

- Té servei de logopeda de Pro- Infància una vegada per setmana.

- Va al CDIAP  i al fisioterapeuta una vegada per setmana.

- Seguiment de CREE.

Seguiment realitzat

-Test Escala de Llenguatge Preescolar ( ELP):  El resultat de la prova passada durant la intervenció surt una edat de 2 anys i 6 mesos.

- Observació a l’aula i al pati.

Durant l’observació a l’aula, la N. participa activament en totes les activitats proposades per la mestra. Fa  cas de les indicacions donades, tot i que sovint es mou per imitació. Interacciona amb els nens però no és capaç de mantenir una conversa.

En el pati, deambula, mirant als companys i rient, però sempre busca un adult per jugar. Se la veu feliç però sense un grup d’amics/gues més o menys fixes amb qui jugar.

- Reunió amb tutora, psicopedagoga del centre i mestra d’educació especial (CREE):

La tutora explica que la N. no és capaç de seguir la classe, ja que la seva atenció és molt limitada. Li costa retenir els continguts. També és incapaç d’agafar un color, això és degut a que encara no té assolida la pinça.  

La mestra d’educació especial del CREE diu que vindrà amb la resta d’equip ( psicopedagog) per fer una valoració i fer una proposta de treball per la nena. De moment, i fins la propera reunió, decideixen que la Teresa, psicopedagoga del centre, l’agafarà 3 vegades per setmana i reforçarà l’atenció i la motricitat fina.

H. 

Alumne paquistanès. Actualment cursa P4. Molt absentista.

A P3 es va fer una demanda a l'EAP perquè no es relacionava i tenia dificultats de comportament i de parla. Des de  Departament d’Orientació es va considerar adient  fer el seguiment de la seva evolució, ja que podria ser part del seu procés maduratiu.

Tot i això, durant aquest curs es va detectar la necessitat de revisar-li la vista. Actualment en H. porta ulleres.

A P4  les dificultats detectades a P3 continuen persistint i, a més,  es detecten dificultats d’aprenentatge.

Seguiment realitzat

No se li pot passar cap test de llenguatge ja que gairebé no és capaç de comunicar-se i difícilment compren. La psicopedagoga del centre em comenta que no té sentit passar-li el test ELP, sinó que s’haurà d’avaluar al nen mitjançant l’observació, el dibuix...

El dia de l’observació a l’aula no està. S’intenta repetir l’observació diferents dies però no està. És molt absentista.

 - Entrevista amb la mare:

La mare ve amb una amiga india que li fa d’intèrpret, ja que no entén ni parla res de castellà ni català.

Explica que és mare de 4 criatures: un de mesos,un de dos anys, un que va a P3 i en H. que va a P4. El pare està al Pakistan, i ella viu amb els nens sola.

La psicopedagoga li fa diverses preguntes: com es comporta a casa? Es relaciona? És capaç de parlar urdú? Com va ser el part? Li pregunta per la vista i l’oïda...

La mare respon, amb dificultats, que sí que parla i que es “muy malo” .Sobre el part diu que tot normal.

La Teresa preguntarà a la infermera del CAP per preguntar-li aspectes més rellevants referent a l’estat de salut del nen i/o aspectes rellevants que hagin observat.

Intervenció: 2ª sessió

Subjectes: N. i H., ambdós alumnes de P4.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions ( content / trist/ enfadat), mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Aprendre  nom dels colors: vermell, blau, groc i verd.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

- Aconseguir una millor funcionalitat i mobilitat dels òrgans buco-facials mitjançant les pràxies.

Descripció del treball:

Per començar la sessió ens hem assegut els tres en rotllana. Seguint la dinàmica del dia anterior, ens hem passat una nina a qui ens anàvem presentant dient: “Em dic...” Seguidament, em parlat del nostre estat d’ànim, si estàvem contents, tristos o enfadats. Cadascú ha dit com es sentia, segons l’estructura “Estic...”.

Desprès amb la làmina de la castanyera, de la sessió anterior, hem repassat el vocabulari mentre li anàvem col·locant cada element. Una vegada vestida la Castanyera li hem cantat la seva cançó.

Per treballar els colors ( vermell, blau, groc i verd) hem passat les flashcard en forma de bits i seguidament les hem enganxat per la sala. L’activitat consistia en córrer cap a on estava el color que es deia.

Per últim, hem fet pràxies a partir d’unes làmines i hem explicat el conte Els tres porquets.

Avaluació:

En aquesta sessió les dinàmiques de presentar-se i dir l’estat d’ànim han funcionat millor que el dia anterior, ja que ho han fet amb molta més facilitat i comprensió. En canvi, l’activitat dels colors, en la qual havien de desplaçar-se per l’espai ha fet que es dispersessin molt i que desprès costes seguir la sessió.

Referent a les pràxies, a la N. li ha costat molt posicionar els llavis. En H. ho ha fet força bé.

El fet d’aquesta sessió fer-la en un espai diferent al dia anterior, molt més gran i que ells dominaven han sigut uns inconvenient alhora de dur a terme la sessió. En H., tal com deia en la sessió anterior sembla no entendre res i costa molt que obeeixi a nivell de normes i hàbits, i la N. es suma a aquesta dinàmica. A arrel d’això s’ha hagut de treballar molt els límits. Crec que per tal que siguin més profitoses per ambdós, ja que el nivell es força diferent, de moment faré les sessions per separat. A més, hem acordat amb la psicopedagoga del centre, que farà una reunió amb la família del H. per tal de saber més informació sobre el nen i el possible origen de les seves dificultats, ja que a P3 nomès es va fer un seguiment de la seva evolució però sense cap tipus d’intervenció.

Observacions personals:

He establert un bon vincle amb els dos alumnes, han vingut contents i han esta motivats en totes les activitats proposades. Tot i això, el fet de ser unes intervencions puntuals amb algú nou per ells i estar els dos junts, entre d’altres factors com la problemàtica de cadascun d’ells, han contribuït a crear un ambient massa dispers que m’ha costat controlar. Ho he comentat amb la mestra i m’ha explicar que a classe també li passa. 

En les sessions es fa patents la necessitat d’aprendre a escoltar com a base del llenguatge, tal com explica Montserrat Font en el seu llibre Escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar...: “ Heus ací la base per aprendre a parlar: escoltar i parlar, i tornar a escoltar i tornar a parlar fins a la sacietat. Quan naixem, els éssers humans estem preparats per poder parlar. Ho portem inscrit en el nostre codi genètic, però tanmateix cal que ho aprenguem a fer.” I en el cas que tractem , estem en aquesta primera fase d’aprendre a fer-ho. Les dificultat que en H. i la N. tenen els estan dificultant aquest procés innat, per la qualcosa necessiten més eines i oportunitats per assolir aquest repte d’aprendre a comunicar-se de manera entenedora.

Intervenció: 1ª sessió

Subjectes:

N. i H. Alumnes de P4.

Objectius:

- Saber presentar-se: “Em dic...”

- Expressar emocions (content/trist/ enfadat) , mitjançant el llenguatge oral, a partir de l’estructura: “Estic...”. 

- Ampliar progressivament el vocabulari de la tardor a partir del personatge de la Castanyera. El vocabulari serà: mocador, camisa, faldilla, sabates, mocador, castanyes.

- Cantar i interpretar cançons mimades, seguint el ritme i la melodia i esforçant-se per articular bé la lletra.

Descripció del treball:

Per començar la sessió ens hem assegut els tres en rotllana. Els he explicat que avui aprendríem a presentar-nos i amb una nina he fet l’exemple: Em dic Raquel. Seguidament, li he passat la nina a la N. i he dit “ Em dic...N.” i ella ha repetit la frase i el mateix amb l’altre alumne. Hem tornat a repetir la dinàmica 3 vegades passant-nos la nina de mà en mà, cada vegada una mica més ràpid. 

Seguidament, hem presentat tres imatges de la Mafalda amb tres estats d’ànim molt diferents: content, trist i enfadat. Amb mímica representàvem l’estat d’ànim quan es mostrava la imatge pertinent. A continuació, els he preguntat : “N, com estàs? Contenta, trista o enfadada?” (mentre assenyalava la imatge corresponent). Ella a respòs: “contenta”. Amb en H. hem fet la mateixa dinàmica però ell ha respòs “trist” tot i està somrient.

Aprofitant l’ època en que ens trobem i que a classe també ho estan treballant, hem explicat el conte de la castanyera mitjançant un vídeo. Una vegada visionat el vídeo hem treballat el vocabulari de la castanyera mitjançant una làmina que apareixia aquesta i havien de vestir-la. El vocabulari treballat ha sigut: camisa, faldilla, mocador, sabates i castanyes. Tot i que els costava mantenir l’ordre,poc a poc han esperat el torn i hem anat vestint a la castanyera dient el nom de les peces.     

                                

Per últim hem cantant i ballat la cançó de la Castanyera.

Avaluació:

El meu grau de satisfacció en el desenvolupament de la sessió ha sigut bo. La sessió s’ha desenvolupat com es tenia previst, sense alteracions significatives, i les activitats han sigut motivadores i adients al nivell dels alumnes, les quals aquests han seguit amb interès i han participat activament. Tot i això, a en H. li ha costat comprendre les activitats a fer, encara que per imitació les ha acabat realitzant correctament. Té moltes dificultats tant en comprensió com en expressió de l’idioma, això fa que quan no entén desconnecti.

La N. ha participat activament en totes les activitats i tot i tenir dificultats a l’hora de la pronuncia de les paraules, ho ha intentat i se l’entenia prou bé.

Una vegada finalitzada la sessió puc concloure que ambdós tenen un nivell de llenguatge molt baix.

El temps estimat per la sessió i per les diferents activitats ha sigut el correcte per mantenir l’atenció dels nens. I l’espai per fer-ho ha estat molt adient, ja que era una classe petita on estàvem sols, sense cap distracció.

Observacions personals: 

A partir de l’experiència, he constatat que el treball del llenguatge amb nens amb dificultats en el llenguatge i amb un nivell tant baix com és el cas requereix activitats molt bàsiques i repetitives. Penso que paral·lelament a desenvolupar el llenguatge també s’hauria de treballar l’escolta, ja que mostren dificultats en aquest aspecte i escoltar és bàsic per aprendre a parlar. En properes sessions incloure activitats d’escolta .

Observació: Reforç de matemàtiques a alumnes de 1r d'ESO

Grup format per 5 alumnes de 1r d’ESO de diferent ètnia: 2 d’origen paquistanès, 2 gitanes i una romanesa. Les alumnes presenten diferents patologies:

- J. té un PI per trastorn de conducta.

- Z. té un PI. Té un síndrome que no se sap.

- M. és molt absentista .

- S. Dificultats socials. Degut a la seva actitud i comportament no pot seguir el ritme de la classe.

- A. CI baix.

Tenen un nivell molt baix de matemàtiques, de 3r de primària, i no poden seguir el ritme de la classe a l’aula ordinària. De manera que diàriament la Teresa, psicopedagoga del centre, els fa una hora diària de matemàtiques en l'aula del Departament d’Orientació. 

SESSIÓ 

o Durada de la sessió: 1 hora

o Material utilitzat: llibreta i llibre de matemàtiques.

o Descripció de la sessió:

Per començar la sessió la Teresa els fa preparar-se a cadascuna el material per començar a treballar ( carpeta amb llibreta i llibre). Una tasca bàsica i senzilla com aquesta en aquest context ( tipus d’escola i panorama personal) ja provoca dificultats. Una no sap on té la carpeta, l’altre se l’ha deixat a casa, l’altre a la classe... La Teresa els fa veure la importància de ser responsables de les seves coses. 

Una vegada totes tenen el material preparat, els pregunta el dia de la setmana, el mes i l’any en que estem,els fa preguntes diverses com: el dia de la setmana que era ahir, quin serà demà, a quin mes estem, quin serà el mes que ve... Aquesta activitat la fan força bé, tot i que encara tenen certes dificultats sobretot en els mesos de l’any. 

Seguidament comença la sessió de matemàtiques. Cadascuna té un treball específic depenent del seu nivell. Es treballa les línies rectes, paral·leles i secants, les centenes, les multiplicacions, entre d’altres conceptes. 

Per acabar la sessió la psicopedagoga els hi pregunta oralment les taules de multiplicar, cadascuna al seu nivell ( algunes encara estan aprenent la del 2 i la del 3).

o Valoració personal

La psicopedagoga en tot moment controla la situació i té una gran capacitat per reconduir les alumnes quan aquestes es dispersen. Tot i ser una mica estressant, cada vegada que acaben un exercici la criden, ella es mostra tranquil·la i els va posant exercicis perquè vagin fent, mentre va passant una per una per veure com van solucionant els diferents exercicis. En aquesta sessió he pogut intervenir, oferint suport a les alumnes en les diferents tasques a realitzar.

A la seva llibreta de notes escriu el que va treballant de cadascuna, així com els continguts que va assolint. Serà ella qui, juntament amb la tutora, posi la nota de matemàtiques.

Intervenció: Observació a N, alumna de P4

Subjectes: N. de P4.

Duració: 2 hores.

Objectius:

- Observar els comportaments i actituds de l’alumna en l’aula ordinària i en el pati.

- Registrar el tipus d’interacció que estableix l’alumna amb la tutora i amb els companys.

- Observar l’ús del llenguatge que fa servir la nena com a eina de comunicació i interacció.

Descripció del treball:

A la classe

Per començar, la mestra ha escrit a la pissarra la data. Mentre ho feia anava remarcant les diferents lletres i preguntava als alumnes qui tenia aquella lletra en el seu nom. A continuació, han canviat els encarregats. Seguidament, tots els alumnes s’han posat en rotllana i han cantant i ballat la cançó “Bon dia” i “ Els dies de la setmana” de Damaris Gelabert. Una vegada finalitzat el ball, cadascú ha agafat la seva cadira i han format un cercle, al mig del qual ( al terra), la mestra ha escampat els noms de tots els alumnes. L’activitat consistia en que un per un anaven sortint, agafaven un cartellet, el llegien i li donaven una abraçada al nen o nena que li havia tocat, i així successivament. Per últim, en la mateixa rotllana, han esmorzat.

La N. en tot moment ha mantingut l’atenció a les explicacions de la mestra. Ha participat en les activitats, i en el cas de la de llegir el nom, que ella no ha sigut capaç, la mestra ha demanat als altres que l’ajudessin. Se la veu feliç i contenta. En la citada activitat ella animava als altres, repetia: “muu bé!”

Referent a les interaccions amb els companys, la N. té ganes de relacionar-se amb ells i els busca però li costa mantenir una conversa simple. Tot i això, en jocs senzills de contacte que no requereix domini del llenguatge, juga i l’accepten bé. 

Per du a terme l’observació a l’aula m’he situat al final de la classe en una cantonada, intentant passar el més desapercebuda possible. La meva presencia no ha alterat el ritme de la classe.

Al pati

La N. passeja sola pel pati,contenta, buscant algú amb qui jugar. Tot i mantenir força distància i no fer-li cas, em busca per jugar. 

Li costa establir joc amb els nens, no sembla que tingui un grup d’amics ni amigues més o menys fix. Els altres no la busquen. Es passa l’estona deambulant i/o buscant un adult que jugui amb ella. 

Avaluació:

L’observació realitzada ha complert els objectius fixats. He pogut veure com es comporta la N. en el seu entorn i com interacciona amb els altres. Com a observadora crec que he assolit l’objectiu de passar força desapercebuda, sobretot a l’aula, al pati m’ha costat més, i de recollir els aspectes més rellevant referent al llenguatge, i tot el que aquest engloba

L’observació l’he recollida en una pauta d’observació, on hi havia uns ítems establerts i on també he apuntat aspectes que em cridaven l’atenció. Els aspectes que he observat són: tipus d’interaccions amb la mestra i els companys, ús de llenguatge i actitud i comportament

L’observació la volia fer dels dos alumnes ( N i H) ja que ambdós van a la mateixa classe, però aquest últim no ha vingut.

Observacions personals:

M’he sentit molt bé realitzant aquesta observació. La Teresa, psicopedagoga del centre, m’ha donat total confiança per dur-la a terme i la tutora de l’alumna ha sigut molt amable i servicial. En aquesta ocasió tot s’ha desenvolupat en un ambient distès i col·laboratiu.